2020 – SANT JORDI, màrtir. Patró secundari de Catalunya
El lloc i la data del martiri es desconeixen, com també la seva vida.
Tanmateix, en el primer període després de “la pau de l’Església”, a tot el món cristià es van construir esglésies dedicades al seu nom gloriós.
La seva veneració fou universal a les Esglésies.
La tradició ininterrompuda de la seva veneració supleix més que vàlidament la manca de dades històriques sobre ell.
Al calendari grec porta aquests títols: “sant, gloriós, gran màrtir, portador del trofeu de la victòria (trophédorós).
En la litúrgia grega és invocat com a protector dels pobres, alliberador de presoners i aliat dels reis cristians que demanen la seva intercessió.
Els textos i les oracions litúrgiques subratllen la Resurrecció del Senyor que es fa present en els seus màrtirs, a qui ha revestit de glòria. Catalunya el té per patró.
Lects. bíbliques: Missa: Ap 12, 10-12a; Sal 33, 2-3. 4-5. 6-7. 8-9; 1Jo 5, 1-5; Jo 15, 1-8
Sant Jordi forma part d’aquells que han vençut “per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort“.
També sant Jordi guardà els manaments de Déu, segons la lectura de la Primera carta de sant Joan, i per la seva fe fou un vencedor del món: una fe portada a l’extrem.
A l’Evangeli escoltem la perícopa del Discurs de comiat on Jesús ens diu que ell és “el cep veritable“, el Pare “el vinyater” i els deixebles “les sarments“.
Sant Jordi, unit a Ell, “el cep veritable“, donà el millor fruit i manifestà la glòria del Pare.
El màrtir canta amb el Salm: “El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.197)
