SANT LLORENÇ, diaca i màrtir 10 d’agost
Durant la persecució dels cristians sota l’emperador Valerià I (l’any 258 dC), molts preveres i bisbes foren condemnats a mort, mentre que els cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i enviats a l’exili.
El Papa Sixt II fou una de les primeres víctimes d’aquesta persecució, essent crucificat el 6 d’agost.
Un relat citat per Sant Ambròs diu que Llorenç es trobà amb Sixt en el seu camí cap a la crucifixió i li preguntà: “On vas, estimat pare, sense el teu fill? On vas, sant pare, sense el teu diaca? Mai has anat a l’altar del sacrifici sense el teu servidor, i ara desitges fer-ho sense mi?“.
Sixt li respongué: “D’aquí a tres dies em seguiràs” (De officiis, 206).
Així fou, ja que el dia 10 d’agost fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.
Aquells anys foren temibles pels pastors de l’Església: al setembre, sant Cebrià de Cartago i d’altres patirien també el martiri, i al gener de l’any següent seria martiritzat sant Fructuós de Tarragona i els seus diaques, Auguri i Eulogi.
Sant Lleó el Gran, en una de les seves més belles homilies predica: “El Senyor va voler exaltar fins a tal punt el seu nom gloriós a tot el món que, des d’orient fins a occident, en la resplendor vivíssima de la llum irradiada pels més grans diaques, la mateixa glòria que va rebre Jerusalem per Esteve va tocar també a Roma pels mèrits de Llorenç” (Homilia 85,4: PL 54, 486).
L’himne de Laudes pertany al Cant II del Peristephanon de Prudenci.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.293)
