SANTA CLARA, verge 11 d’agost
El dia 10 d’agost de l’any 1253 moria a Assís, al convent de sant Damià, santa Clara: tenia seixanta anys.
En feia quaranta que havia fet professió de vida evangèlica després d’haver-se convertit, en la seva joventut, escoltant l’exhortació quaresmal de sant Francesc.
El “Poverello” havia predicat que, per a obtenir la plena llibertat, cal deseixir-se de les riqueses i coses materials.
El Diumenge de Rams de l’any 1222, a la catedral d’Assís, tota emocionada d’amor, no pogué prendre la palma i el bisbe anà a on ella estava i la hi donà.
Aquella mateixa nit sortí de la casa paterna camí de la Porciúncula, on sant Francesc vivia pobríssimament amb els primers companys.
Ells la sortiren a rebre amb torxes i cants d’alegria.
Sant Francesc rebé els seus propòsits de viure la pobresa i la tonsura, però només després de moltes dificultats i incomprensions, sobretot per part de la seva pròpia família, finalment s’establí a l’esglesiola de sant Damià.
Allà fundà la primera comunitat de “Dames pobres“.
Estimava la pobresa, ja que l’identificava amb Jesús; a tal efecte, demanà al Papa el privilegi de la santa pobresa.
Li escriví demanant l’exempció de la dot: “Li suplico que no m’absolgui ni m’alliberi de l’obligació que tinc de ser pobre com Jesu- crist“.
Santa Clara és reflex de sant Francesc i la seva deixebla més estimada.
