2020 – SANTA TERESA JORNET I LA CÒVID 19

El passat dilluns vaig enviar un whatsApp a la superiora de la residència de les Germanetes dels Ancians Desemparats d’Aitona, per conèixer si aquest 26 d’agost festa de la seva fundadora Santa Teresa Jornet, se celebraria Missa solemne a la capella de la casa, tal i com s’acostumava a fer tots anys i a la qual si podia, assistia. Ja intuïa que la festa de la Patrona de l’Ancianitat d’aquest 2020 seria molt distinta pels efectes que ha tingut i encara té la pandèmia de la Còvid 19 a casa nostra i molt especialment pel que fa a la seva incidència a les residències d’ancians com la d’Aitona, en que tota prevenció és poca.

La resposta fou l’esperada: La Missa serà a les 9 del matí oficiada pel bisbe de Lleida Salvador Giménez, juntament amb el rector d’Aitona Mn. Paul Fecheta però a porta tancada i solament pels ancians residents de la casa. Ja a les 8 de la tarda a l’església parroquial de Sant Antolí on fou batejada, Aitona celebrarà un altra Missa en honor de la seva filla, nascuda en aquets poble del Segrià el 9 de gener de l’any 1843 i on les seves filles continuen l’obra que ella va emprendre.

Tot i aquesta celebració restringida i potser també per aquesta conjuntura de pandèmia no desitjada, m’he disposat com cada any a escriure 

unes ratlles per fer memòria que avui dimecres 26 d’agost de 2020 és la festa de Santa Teresa Jornet, tot i que potser en el calendari que teniu a ma no hi consti aquesta festivitat. Ho faig tot reivindicant-la com una lleidatana del Baix Segre singular i rellevant, ja que ara per ara és la única santa lleidatana i alhora la més universal de les santes de Catalunya i de la qual ens hauríem de  sentir prou orgullosos.

En una societat en la que les xifres compten molt, només cal donar-ne unes quantes per poder arribar a copsar la dimensió actual de l’obra religiosa, i social que sorgí del coratge espiritual i humà de Teresa Jornet. La seva Congregació està en l’actualitat estesa a 19 països per 4 continents, amb 204 cases, de les quals 142 es troben disseminades per Espanya i d’aquestes una desena a Catalunya, entre elles la Casa Llar d’Aitona fundada per la mateixa Santa el 12 d’agost de 1891, en la que havia estat la casa dels seus avis materns, recuperada l’any 2018 com espai museístic amb ocasió del 175 aniversari del seu naixement. Per atendre totes aquestes cases i als més de 22.000 ancians que en elles estan acollits, la Congregació compta actualment amb unes 2.000 religioses. A més a més 13 països, entre ells Espanya, l’han proclamada patrona de l’Ancianitat.

Quan estava escrivint aquestes ratlles, he rebuscat i trobat el retall que  havia guardat -el que guarda sempre troba- d’una “Punxa” que a mi m’agradà  molt, escrita per l’amic i exdirector de “La Mañana” Josep Ramon Correal i publicada en la portada d’aquest diari el 26 d’agost de l’any 1997, dia de la festa de la Santa, coincidint aleshores amb el Centenari de la seva mort, ocorreguda a Líria (València) el 26 d’agost de 1897, avui en fa 123 d’anys. Deia Correal aleshores: “…Teresa de Jesús Jornet i Ibars dedicà la vida a arreplegar els vells que no tenien on caure morts. La seva llavor és avui estesa arreu el món. Ara, els governs es trenquen el cap fen números de Seguretat Social i els bancs i mútues s’empesquen plans de pensions, però ningú no cau en el més important que hem de menester a la velledat; amor. Gràcies Treseta, guapa!”.

També conservo uns bonics Goigs en lloança de la Santa editats a Reus l’any 1975, amb ocasió de la seva canonització pel papa Pau VI que havia tingut lloc un any abans, el 27 de gener de 1974. Amb lletra i música de Mn. Antoni Malats, van ser reeditats per l’ajuntament d’Aitona i impresos a Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida , havent-se cantat per primer cop el 10 de maig de 2014 a la Catedral de Lleida, amb ocasió de l’estrena i benedicció de l’altar dedicat a la Santa. La seva tornada diu:

Quan la vida es veu batuda

per l’edat, la fam i el fred:

Dolç empar, consol i ajuda

Sou pels vells, Mare Jornet…

En la seva festa i pensant amb tot el que en aquets moments han sofert i sofreixen les germanetes i els seus ancians acollits, el col·lectiu que més ha patit i segueix patint com cap altre les tràgiques conseqüències de la malaltia, deixeu-me sumar-me a aquella “Punxa” agraïda amb la Santa d’en Correal, publicada fa 23 anys!. I també amb la tornada dels goigs dir-li a la Santa: “Pel vostre empar, consol, ajuda i amor. Gràcies, Teresa. Gràcies guapa!”.  

Voleu dir que en aquets funestos mesos de pandèmia no ha estat l’empar, consol, ajuda i amor de Teresa Jornet i les seves germanetes, també les d’Aitona, el que més ens ha mancat i molt com a societat amb els nostres ancians?. Ho deia bé Correal en la seva Punxa: el més important que hem de menester a la velledat; amor.

Jordi Curcó i Pueyo  –  Historiador i Periodista