2021 – Dissabte Sant :: Sábado Santo
|
Segon dia del Tríduum Pasqual. DISSABTE SANT EN LA SEPULTURA DEL SENYOR “Durant el Dissabte Sant l’Església roman al costat del sepulcre del Senyor, meditant la seva passió i mort, el seu descens als inferns… i esperant amb la pregària i el dejuni la seva Resurrecció. Es recomana amb insistència la celebració de l’Ofici de Lectura i de les Laudes amb participació del poble” (Carta sobre les festes pasquals, 73). En cap Ritu litúrgic mai s’ha celebrat l’Eucaristia el Dissabte Sant. Avui fem memòria de l’article del Credo: “Davallà als inferns”. El Senyor, després de la seva mort, encara salva: descendeix vers el més profund i fosc, per salvar-ho. Va ser així perquè la divinitat va quedar unida a la seva humanitat fins i tot quan va ser sepultada “així destruïa la mort i ens feia conèixer la Resurrecció” resa la “Prex Eucharistica II”. En aquest dia no hi ha res: ni signes de veneració, ni gestos. Tant sols la pregària dels Salms davant la pedra segellada del sepulcre del Senyor. Es perllonga el dejuni del Divendres Sant. És un dejuni pasqual, ja que l’Espòs està absent: “ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran” (Lc 5,35). El dejuni d’avui no és penitencial: és un dejuni de desig, de buidar-se per deixar-se omplir de la Resurrecció del Senyor. L’Església es reuneix només per a la celebració de les “Hores santes”. Tots els Salms estan traspassats del Misteri de la Mort i de la sepultura del Senyor. El silenci de l’Església, únicament interromput pel cant de la salmòdia, és un silenci amant, de desig. L’Església contempla únicament la Creu del seu Senyor i, prop del sepulcre, com les santes dones, en plany i tristesa, va meditant tot el que el Crist sofrí, pensà, digué, estimà. És precisament l’absència d’Eucaristia allò que fa sentir més vivament al “Gran Absent”. Aquest “dia del repòs del Cos del Senyor”, com l’anomenaven els antics, és ple de serenitat i d’esperança. Així ho expressa la bella oració col·lecta que es repeteix a totes les “Hores”: “Concediu als vostres fidels, que ja que fórem sepultats amb Ell en el Baptisme, ressuscitem també amb Ell cap a la vida eterna”. Evoquem Maria, la única que avui tingué fe en la Resurrecció del seu Fill. El “gra de blat” ha mort i ha estat sepultat a terra; també al cor de l’Església i dels fidels. Tots esperem el fruit que donarà en la nit de Pasqua que preparem. Els preparatius de la Vigília Pasqual no haurien d’enfosquir ni buidar de sentit aquest excels i pausat dia, dedicat com cap altre a l’oració silenciosa i a la meditació íntima de la salmòdia. De la mistagògia dels Pares “Dejuneu els dies de Pasqua… La Parasceve i dissabte passeu-los en dejú íntegre sense prendre res. Durant tota la nit, quedeu-vos reunits junts, desperts i en vetlla, suplicant i pregant, llegint els profetes, l’Evangeli i els Salms, amb temor i tremolor i amb assídua súplica, fins a l’hora de Tèrcia de la nit passat el dissabte. Llavors trenqueu el vostre dejuni… Després oferiu els vostres sacrificis, mengeu i alegreu-vos, gaudiu i exulteu perquè Crist ha Ressuscitat, preu de la nostra resurrecció, i això sigui legítim per a vosaltres perpètuament fins a la fi del món”. Didascàlia siríaca, segle III (V,17-19) (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.196s) |
Segundo día del Triduo Pascual SÁBADO SANTO EN LA SEPULTURA DEL SEÑOR “Durante el Sábado Santo la Iglesia permanece junto al sepulcro del Señor, meditando su Pasión y su Muerte, su descenso a los infiernos… y esperando con la oración y el ayuno su Resurrección. Se recomienda con insistència la celebración del “Oficio de Lectura” y de las “Laudes” con participación del pueblo” (Carta sobre las fiestas pascuales, 73). En ningún Rito litúrgico jamás se ha celebrado la Eucaristía el Sábado Santo. Hoy hacemos memoria del artículo del Credo: “Descendió a los infiernos”. El Señor, después de su muerte, aún salva: desciende hacia lo más profundo y oscuro, para salvarlo. Fue así porque la divinidad quedó unida a su humanidad incluso cuando fue sepultada, “para destruir la muerte y manifestar la Resurrección” reza la “Prex Eucharistica II”. En este día no hay nada: ni signos de veneración, ni gestos. Sólo la oración de los Salmos ante la piedra sellada del sepulcro del Señor. Se prolonga el ayuno del Viernes Santo. Es un ayuno pascual, ya que el Esposo está ausente: “llegarán días en que se lleven al esposo; entonces, en aquellos días ayunarán” (Lc 5,35). El ayuno de hoy no es penitencial: es un ayuno de deseo, de vaciarse para dejarse llenar de la Resurrección del Señor. La Iglesia se reúne sólo para la celebración de las Horas santas. Todos los Salmos están transidos del Misterio de la Muerte y de la sepultura del Señor. El silencio de la Iglesia, únicamente interrumpido por la cantilena de la salmodia, es un silencio amante, de deseo. La Iglesia contempla solamente la Cruz de su Señor y, cerca del sepulcro, como las santas mujeres, en llanto y tristeza, va meditando todo lo que Cristo sufrió, pensó, dijo, amó. Es precisamente la ausencia de Eucaristía lo que hace sentir más vivamente al “Gran Ausente”. Este “día de reposo del cuerpo del Señor”, como lo llamaban los antiguos, está lleno de serenidad y de esperanza. Así lo expresa la bella oración colecta que se repite en todas las “Horas”: “Te pedimos que concedas a todos tus fieles, sepultados con Cristo por el Bautismo, resucitar también con Él a la vida eterna”. Evocamos a María, la única que hoy tuvo fe en la Resurrección de su Hijo. El “grano de trigo” ha muerto y ha sido sepultado en el suelo; también en el corazón de la Iglesia y de los fieles. Todos esperamos el fruto que dará en la noche de Pascua que preparamos. Los preparativos de la Vigilia Pascual no deberían oscurecer ni vaciar de sentido este excelso y pausado día, dedicado como ningún otro a la oración silenciosa y a la meditación íntima de la salmodia. De la mistagogia de los Padres “Ayunad los días de Pascua… La Parasceve y el sábado pasadlos en ayuno íntegro sin tomar nada. Durante toda la noche, quedaos reunidos juntos, despiertos y en vela, suplicando y orando, leyendo los profetas, el Evangelio y los Salmos, con temor y temblor y con asidua súplica, hasta la hora de Tercia de la noche pasado el sábado. Entonces romped vuestro ayuno… Después ofreced vuestros sacrificios, comed y alegraos, gozad y exultad porque Cristo ha resucitado, prenda de nuestra resurrección, y esto sea legítimo para vosotros perpetuamente hasta el fin del mundo”. Didascalia siríaca, siglo III (V,17-19) (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.200ss)
|
