2021/12/12 – DOMINGO III DE ADVIENTO – DIUMENGE III D’ADVENT
|
Domingo del Espiritu Santo y el Fuego En la tradición se conoce como Domingo “Gaudete” o “Domingo de la alegría” por el célebre comienzo de la antífona de entrada que este año se lee en la segunda lectura. En este Domingo, desde la antífona de entrada hasta la oración después de la comunión, toda la Liturgia es una invitación a la alegría y a la fiesta. La predicación del Bautista ocupa el Evangelio. Una enseñanza para nada evasiva, sino concreta. El Precursor no debe ser confundido con el Mesías: el primero bautiza con agua, pero el Ungido bautizará “con el Espíritu Santo y fuego, “endíadis” bíblica perfectamente traducible por “el fuego del Espíritu Santo“. Este es el anuncio más central del Evangelio de hoy. El Mesías es llamado como “el más fuerte“, que en el Antiguo Testamento era un título divino, como ejemplo Is 9,4. Más todavía: al Mesías será dada la potestad del juicio y así separará el grano, el fruto bueno, de la paja, el pecado. Un pecado que destruirá “en una hoguera que no se apaga“. La primera lectura del libro de Sofonías es un canto de amor del Señor a Sión-Esposa. Los Padres y los exegetas actuales ven en las primeras palabras del profeta el substrato del saludo del ángel a María: “Alégrate“. El creyente puede alegrarse ya de lo que hará el Señor en el futuro, más allá del presente doloroso. Todo es un resentimiento de alegría. Celebrar la Liturgia cristiana es presentir la alegría del Reino consumado. Por eso el Apóstol afirma: “Estad siempre alegres en el Señor“. Es interesante tener en cuenta que, en lugar del Salmo se canta el himno de Isaías 12: “Gritad jubilosos porque es grande en medio de ti, el Santo de Israel“. Ciertamente, para los cristianos, intuir que pronto será Navidad nos llena de alegría. Es costumbre hoy emplear los ornamentos rosáceos que anticipan la alegría de la Navidad y la Epifanía. No es la única concesión a la alegría de hoy en la Liturgia: se permite tocar el órgano y ornamentar el altar con flores. También el uso abundante del “aleluya” en las antífonas. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.50) |
Diumenge de l’Esperit Sant i el Foc En la tradició es coneix com Diumenge “Gaudete” o “Diumenge de l’alegria” pel cèlebre “íncipit” de l’antífona d’entrada que enguany es llegeix a la segona lectura. En aquest Diumenge, des de l’antífona d’introducció fins a l’oració de postcomunió, tota la Litúrgia és una invitació a la joia i a la festa. La predicació del Baptista ocupa l’Evangeli. Un ensenyament per a res evasiu, sinó concret. El Precursor no ha de ser confós amb el Messies: el primer bateja amb aigua, però l’Ungit batejarà “amb l’Esperit Sant i amb foc“, “endíadis” bíblica perfectament traduïble per “el foc de l’Esperit Sant“. Aquest és l’anunci més central de l’Evangeli d’avui. El Messies és anomenat com “el qui és més poderós“, lit.: “més fort que jo“, que en l’Antic Testament era un títol diví (com a exemple Is 9,4). Més encara: al Messies serà donada la potestat i el judici i així separarà el gra, el fruit bo, de la palla, el pecat. Un pecat que destruirà “en un foc que no s’apaga“. La primera lectura, del llibre de Sofonies, és un cant d’amor del Senyor a Sió-Esposa. Els Pares i els exegetes actuals veuen en les primeres paraules del profeta el substrat de la salutació de l’àngel a Maria: “Alegra’t“. El creient pot alegrar-se ja del que farà el Senyor en el futur, més enllà del present dolorós. Tot és un pressentiment d’alegria. Celebrar la Litúrgia cristiana és pressentir la joia del Regne consumat. Per això l’Apòstol afirma: “Germans, viviu sempre contents en el Senyor“. És interessant tenir en compte que, en lloc del Salm, es canta l’himne d’Isaïes 12: “Aclama’l ple de goig perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat“. Certament, per als cristians, intuir que aviat serà Nadal ens omple d’alegria. És costum avui emprar els ornaments rosacis que anticipen l’alegria del Nadal i l’Epifania. No és pas l’única concessió a l’alegria d’avui en la litúrgia: es permet tocar l’orgue i ornamentar l’altar amb flors. També l’ús abundant de l’al·leluia en les antífones. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.48) |
