2021 – DOMINGO XXI DEL TIEMPO ORDINARIO :: DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY

Domingo del Pan de Vida (IV)

La asamblea de Siquén y la solemne renovación de la alianza en la primera lectura sitúan el desenlace del discurso del Pan de Vida en un contexto de alianza.

Jesús no retira nada de lo dicho e insiste que sus palabras “son espíritu y vida“.

Ante Él no es posible la neutralidad.

De hecho, Judas no es el único que le traiciona, pues el Evangelio dice: “muchos discípulos suyos se echaron atrás“.

Pedro confiesa la fe de los pocos que se quedan, el número no es importante para Jesús, y proclama que Él es el Santo consagrado por Dios, el pontífice de la Nueva Alianza.

También dice que sólo Él tiene “palabras de vida eterna“.

La fe, al fin y al cabo, es un don de Dios: “Nadie puede venir a mí si el Padre no lo atrae“.

Pedro es de éstos y, como él nosotros, aquellos que cada Domingo celebramos el Banquete que nos da la vida, vida divina, de gracia.

También en este convite se manifiesta que el Señor amó y se entregó a su Esposa, la Iglesia, y que por la Eucaristía la convierte en una esposa “sin mancha ni arruga“.

La entrega del Señor es irrevocable y representa el cumplimiento final y definido de las promesas de Dios, incluso la de Siquén en la primera lectura.

El último Domingo de esta serie de “Domingos del Pan de Vida” se canta de nuevo el Salmo eucarístico por excelencia, el Salmo 33: “Gustad y ved que bueno es el Señor“.

(Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.376)

Diumenge del Pa de Vida (IV).

L’assemblea de Siquem i la solemne renovació de l’aliança a la primera lectura situen el desenllaç del discurs del Pa de Vida en un context d’aliança.

Jesús no retira res del que ha dit i insisteix que les seves paraules “són esperit i vida“.

Davant d’Ell no és possible la neutralitat.

De fet, Judes no és l’únic que el traeix, ja que l’Evangeli diu: “molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren“.

Pere confessa la fe dels pocs que queden, el nombre no és important per a Jesús, i proclama que Ell és el Sant de Déu, el pontífex de  la  Nova Aliança.  

També diu que només Ell té “paraules de vida eterna“.

La fe, al cap i a la fi, és un do de Déu: “Ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do” (lit.: “l’atreu“).

Pere és d’aquests i, nosaltres, com ell: aquells que cada Diumenge  celebrem el Banquet que ens dóna la vida, vida divina, de gràcia.

També en aquest convit es manifesta que el Senyor va estimar i es va lliurar a la seva Esposa, l’Església, i que per l’Eucaristia la converteix en una esposa “sense taques, ni arrugues“.

El lliurament del Senyor és irrevocable i representa l’acompliment final i definitiu de les promeses de Déu, fins i tot la de Siquem a la primera lectura.

L’últim Diumenge d’aquesta sèrie de “Diumenges del Pa  de  Vida” es canta de nou el Salm eucarístic per excel·lència, el Salm 33: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor“.

(Calendari-Directori de l´Any  Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.362)