2021 – DOMINGO XXXI DEL TIEMPO ORDINARIO – 31/10 – DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY
|
Domingo de los dos grandes mandamientos En el Evangelio se muestra la total unanimidad, sin ninguna desavenencia, entre el judaísmo y el cristianismo por lo que se refiere al primer mandamiento. Coinciden en el “Shemá Israel“, el texto de la oración, en la primera lectura, que cualquier judío, todavía hoy, recita tres veces al día. La oración que tanto Jesús como el escriba sabían desde su infancia. Incluso el escriba, citando a Oseas (6,6) aprueba lo que acaba de decir Jesús. El amor no puede ser objeto de la ley, sino de correspondencia. Nadie puede obligar a amar a nadie. Si existe el primer mandamiento es porque antes Dios nos ha amado a nosotros “con todo el corazón, con todo el entendimiento y con todo el ser“. Este amor no se desdobla del mandamiento al prójimo y por ello, sin que nadie se lo pida, Jesús añade: “Amarás a tu prójimo como a ti mismo“, también sin reserva, con el mismo amor con que uno se ama a sí mismo. A pesar de la concordancia entre el Antiguo Testamento y el Nuevo, la segunda lectura, de la carta a los Hebreos, nos hace descubrir una cesura: sólo Él, Jesucristo, ha vivido hasta su donación en la Cruz el primer mandamiento, ya que en la Cruz coinciden amor vivido y sacrifi- cio cultual. En la cruz, la humanidad de Jesús, de manera vicaria para nosotros, ha amado perfectamente a Dios y a los hermanos: “hasta el extremo“ (Jn 13,1). La ofrenda de Jesús, a diferencia de las antiguas, jamás caduca, “permanece para siempre“. El Salmo responsorial es precioso porque es el único Salmo que empieza con esta expresión: “Yo te amo, Señor, tú eres mi Fortaleza“. Los Salmos de Israel son cantos de amor. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.452) |
Diumenge dels dos grans manaments En l’Evangeli es mostra la total unanimitat, sense cap desavinença, entre el judaisme i el cristianisme pel que fa al primer manament. Coincideixen en el “Shemà Israel“, el text de l’oració, primera lectura, que qualsevol jueu, encara avui, recita tres vegades al dia. L’oració que tant Jesús com el mestre de la Llei, escriba, sabien des de la seva infància. Fins i tot l’escriba, citant Osees (6,6) aprova el que acaba de dir Jesús. L’amor no pot ser objecte de la llei, sinó de correspondència. Ningú no pot obligar a estimar a ningú. Si existeix el primer manament és perquè abans Déu ens ha estimat a nosaltres “amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces. Aquest amor no es desdobla del manament al proïsme i per això, sense que ningú li ho demani, Jesús afegeix: “Estima els altres com a tu mateix“: també sense reserva, amb el mateix amor amb què un s’estima a si mateix. Tot i la concordança entre l’Antic Testament i el Nou, la segona lectura, de la carta als Hebreus, ens fa descobrir una cesura: només Ell, Jesucrist, ha viscut fins a la seva donació en la Creu el primer manament, ja que en la Creu coincideixen amor viscut i sacrifici cultual. En la Creu, la humanitat de Jesús, de manera vicària per a nosaltres, ha estimat perfectament Déu i els germans: “fins a l’extrem” (Jo 13,1). L’ofrena de Jesús, a diferència de les antigues, mai caduca, roman “per sempre“. El Salm responsorial és preciós perquè és l’únic Salm que comença amb aquesta expressió: “Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu“. Els Salms d’Israel són cants d’amor. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.431)
|
