2021 – II SETMANA D’ADVENT.
DILLUNS DE LA II SETMANA D’ADVENT
Lects. bíbliques: Missa: Is 35, 1-10. Sal 84, 9ab i 10. 11-12. 13-14; Lc 5, 17-26
La profecia d’Isaïes és exultant i anima l’esperança del poble amb expressions bellíssimes.
Vet aquí que el desert esdevé un jardí en festa.
Per això “les mans que es deixen caure” s’han d’enrobustir, per la pregària, i el desànim en el camí, “els genolls que no s’aguanten“, s’ha de superar.
Cal ser valents i reprendre el coratge.
Enmig del desert, el Senyor ha obert la “Via sacra” per pujar i entrar a Sió “cridant de goig“.
Allà “hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs“.
Tot això s’acompleix en el Senyor Jesús, Déu que ve a salvar: en l’Evangeli, ell mateix ensenya la Nova Llei, guareix els malalts… entre ells el paralític a qui perdona els pecats i fa caminar.
D’aquesta manera, la seva glòria omple el país: en Crist “la fidelitat germina a la terra i la bondat mira des del cel“.
DIMARTS DE LA II SETMANA D’ADVENT
SANT AMBRÒS, bisbe i doctor de l’Església
El sant bisbe Ambròs va morir a Milà la nit del 3 al 4 d’abril de l’any 397.
Era la matinada de Dissabte Sant.
El dia abans, al voltant de les cinc de la tarda, va començar a resar, estirat al seu llit, amb els braços oberts en creu.
Per tant, va participar, durant el Tríduum Pasqual solemne, en la Mort i Resurrecció del Senyor.
“Vam veure que els seus llavis es movien“, testifica Paulí, el diaca fidel que, per invitació d’Agustí, va escriure la seva vida, “però no se sentia la seva veu“.
Tot d’una, la situació semblà precipitar-se i Honorat, bisbe de Vercel.li, li presentà el Cos del Senyor.
Tot just el va prendre, Ambròs va lliurar l’esperit.
Lects. bíbliques: Missa: Is 40, 1-11; Sal 95, 1-2. 3 i 10ac. 11-12. 13; Mt 18, 12-14
La profecia d’Isaïes és d’una gran bellesa.
És el començament del “llibre de la Consolació” d’Israel.
Certament Déu consola el seu poble i li diu que ha patit més del necessari i del que és degut: “S’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa“.
Des del perdó de Déu comença el camí de retorn, i el missatger pot proclamar la Bona Nova: “Déu ve a salvar el seu poble“.
“L’acompanya el fruit de la seva victòria“, els dons de la Resurrecció, i “el precedeixen els seus trofeus“, la misericòrdia i el perdó.
La imatge tan bíblica del pastor aplicada a Déu es plasma en la “paràbola del bon pastor“, on el Senyor assegura: “El vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un sol d’aquests, per petit que sigui“.
Tot això el Senyor ho realitza per nosaltres i en nosaltres.
Aquesta és la raó de poder cantar el “càntic nou” davant del Senyor que ve, pel qual “el cel se n’alegra, la terra hi fa festa”
DIJOUS DE LA II SETMANA D’ADVENT
Lects. bíbliques: Missa: Is 41, 13-20; Sal 144, 1 i 9. 10-11. 12-13ab; Mt 11, 11-15
La profecia d’Isaïes és adreçada avui als pobres que Déu estima: per obra de la gràcia i la presència del Senyor, el desert que viuen aquests “pobres desvalguts” esdevé un jardí.
La presència del Senyor, amb la gràcia del seu Esperit, converteix tots els deserts existencials en un jardí sobreabundant d’aigua i de fruits esponerosos.
Allà on hi ha la gràcia de Déu tot germina, creix i dóna fruit.
És la benaurança dels pobres, que són feliços en el Regne, on el més petit és més gran que Joan el Baptista.
D’aquesta manera es proclama que la Nova Aliança és incomparablement més gran que l’Antiga.
El Regne ha vingut en Crist i “s’obre pas amb fermesa i els violents se n’apoderen“.
Tots, com Joan el Baptista, som cridats a preparar els camins del Senyor, els camins pels quals ell passarà i vindrà a nosaltres, com demanem en l’oració col·lecta d’avui.
DIVENDRES DE LA II SETMANA D’ADVENT
Lects. bíbliques: Missa: Is 48, 17-19; Sal 1, 1-2. 3. 4 i 6; Mt 11, 16-19
Es diu que sant Francesc d’Assís deia als seus germans: “Si sabéssim adorar Déu tindríem la tranquil·litat i la pau dels grans rius que van cap al mar“.
Si sabéssim escoltar la Paraula de Déu, la felicitat es desbordaria “com un riu i com les onades del mar“.
És una preciosa imatge d’Isaïes.
És el mateix que ens diu Jesús en l’Evangeli, quan denuncia el comportament dels seus seguidors com a eterns adolescents, ara volen jugar, ara no.
Actuant així, mai no descobrim que “les obres” del Messies, la seva Passió, “acrediten l’autèntica saviesa“.
És autèntica perquè és la saviesa del Pare.
Per això el qui el segueix té “la llum de la vida“, com cantem en el Salm responsorial.
La vida de l’enamorat de la Paraula és plena de fecunditat, “com un arbre que arrela vora l’aigua i dóna fruit quan n’és el temps“.
DISSABTE DE LA II SETMANA D’ADVENT
Lects. bíbliques: Missa: Sir 48, 1-4. 9-11; Sal 79, 2ac i 3b. 15-16. 18-19; Mt 17, 10-13
Elies, el profeta de foc, és elogiat en la lectura de Jesús, fill de Sira.
Elies, arrabassat per “uns cavalls de foc“, és endut cap a Déu, però l’Escriptura diu que tornarà per “calmar la indignació de Déu abans no esclati“.
Per això seran feliços els qui siguin testimonis del seu retorn.
En l’Evangeli, Jesús ens diu que Joan el Baptista és Elies, el profeta que havia de venir a preparar-ho tot, però tanmateix no ha estat reconegut: “l’han tractat com han volgut“, és a dir, sense miraments.
També el Fill de l’home serà tractat així.
D’aquesta manera són tractats els homes i dones de Déu, els profetes i profetesses, no tant sols en el món, sinó, fins i tot, en l’Església.
En el Salm responsorial, el més propi d’Advent en la tradició litúrgica, supliquem que Déu ens faci “veure la claror de la seva mirada: ens renovi i ens salvi“.
És el mateix que demanem en l’oració col·lecta d’avui: “Que la vinguda del vostre Unigènit esvaeixi les tenebres de la nit i ens faci fills de la llum“.
(Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.41ss)
