2021 – DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY :: DOMINGO XXIV DEL TIEMPO ORDINARIO
|
Diumenge del primer anunci de la Passió i Ressurecció L’apòstol Jaume ensenya que la fe sense les obres no és res. Una fe que proclama Pere a l’Evangeli: “Vós sou el Messies“. Però immediatament Jesús anuncia la seva Passió. La seva missió té com a horitzó i plenitud de la seva obediència al Pare, la Creu. Tampoc la paraula de Jesús seria res sense l’obra de la Passió. Les “obres” que autentifiquen la fe impliquen negarse a si mateix, carregar la pròpia creu i seguir-lo. El cristià sap que la pròpia creu forma part d’aquella que el Senyor mateix va portar per tots. Ell va davant nostre en la Passió i en la Glòria. Els que poden anar amb Ell són els que volem perdre la vida per Ell i “per l’Evangeli“. És l’única manera de salvar-la, i per això caminem “entre els qui viuen, a la presència del Senyor” cantem al Salm. L’assemblea, a l’antífona de la comunió, canta: “Que n’és de preciós, Déu meu, el vostre amor! Sota les ales empareu els homes“. Són les ales dels querubins que envoltaven l’Arca de la glòria de Déu; els cristians se senten habitats per la mateixa glòria i presència quan s’acosten a l’altar i reben el santíssim Cos i Sang del Senyor. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.381) |
Domingo del primer anuncio de la Pasión y Resurrección El apóstol Santiago enseña que la fe sin las obras no es nada. Una fe que proclama Pedro en el Evangelio: “Tú eres el Mesías“. Pero inmediatamente Jesús anuncia su Pasión. Su misión tiene como horizonte y plenitud de su obediencia al Padre, la Cruz. Tampoco la palabra de Jesús sería nada sin la obra de la Pasión. Las “obres” que autentifican la fe implican el negarse a sí mismo, cargar la propia cruz y seguirle. El cristiano sabe que la propia cruz forma parte de la que el Señor mismo llevó por todos. Él va delante en la Pasión y en la Gloria. Los que pueden ir con Él son los que queremos perder la vida por Él y “por el Evangelio“. Es la única manera de salvarla, y por eso caminamos “en presencia del Señor en el país de la vida” cantamos en el Salmo. La asamblea, en la antífona de la comunión, canta: “Qué inapreciable es tu misericordia, oh Dios. Los humanos se acogen a la sombra de tus ales“. Son las alas de los querubines que rodeaban el Arca de la gloria de Dios; los cristianos se sienten habitados por la misma gloria y presencia cuando se acercan al altar y reciben el santísimo Cuerpo y Sangre del Señor. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.398)
|
