2021 – SAN LUCAS, evangelista 18/10 SANT LLUC, evangelista
|
La tradición unánime de las Iglesias afirma que Lucas es el autor del III Evangelio y de los Hechos de los Apóstoles. Aparece muchas veces en el Nuevo Testamento como colaborador de san Pablo en sus viajes apostólicos. Pablo dice que Lucas es “el médico muy amado” (Col 4,14). Fuera de los datos del Nuevo Testamento nada se sabe con certeza de su biografía. El “corpus lucanum” lo revela como un hombre culto, erudito: escribe el griego de manera elegante. Su Evangelio está destinado a los paganos y es por excelencia el evangelista de la misericòrdia, “scriba mansuetudinis Christi”, dado que es particularmente sensible a los signos de la ternura y del perdón del Señor. También da mucho protagonismo a los personajes femeninos y se refiere constantemente a la oración. La idea fundamental de su Evangelio es que todas las naciones tienen “acceso a la fe” (3,6; 7, 1-9; 13, 28-30) y que los pobres, los débiles, los pecadores, las mujeres y los paganos, excluidos del culto de Israel, están llamados a participar de la salvación del Señor. Lucas ama profundamente Jerusalén, la ciudad desde donde la salvación de Dios se expande por el mundo. Así relata con entusiasmo la subida de Jesús a Jerusalén, la montaña de Sión, la Ascensión y Pentecostés, la vida de las primeras co- munidades… También él nos hace descubrir la alegría de vivir en el tiempo del Espíritu y de la Iglesia. En los prólogos del Evangelio y de los Hechos expresa su voluntad de informarse minuciosamente por los testigos oculares de la vida del Señor: entre ellos, en lugar preeminente, los apóstoles y, según la tradición de los Padres, María, la madre del Señor. Otra tradición, muy arraigada en Oriente, asegura que él es iconógrafo de la Madre de Dios. Según una leyenda apócrifa, san Lucas fue uno de los setenta y dos discípulos que el Señor mandó a los lugares donde Él pensaba ir. Por eso hoy se proclama el “discurso de la misión” según su propio Evangelio. Los cristianos somos discípulos misioneros que anunciamos, con el testimonio y la caridad, el advenimiento, en la gracia, del Señor que viene siempre. Somos heraldos y embajadores del Señor que viene “en la gloria de su Reino”. Tales discípulos no deben llevar nada consigo, porque nada que sea suyo deben dar, sólo la Palabra del Señor. Deben ir a trabajar en la mies del Señor. Esta es abundante como su amor. Por eso hay que rogar al Dueño de la mies “que envíe obreros a su mies”. Estos mensajeros son los santos que proclaman la gloria de su reinado, según el Salmo responsorial. Es el Señor quien los ha elegido del mundo para ir al mundo y dar fruto, verso aleluyático. Hay una inmensa ternura en las palabras que Pablo, desde el cautive- rio, escribe a Timoteo: “Lucas es el único que está conmigo”. Con estas palabras se revela al evangelista como el más fiel y el más querido colaborador y compañero del Apóstol. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.440)
|
La tradició unànime de les Esglésies afirma que Lluc és l’autor del III Evangeli i dels Fets dels Apòstols. És esmentat moltes vegades en el Nou Testament com a col·laborador de sant Pau en els seus viatges apostòlics. Pau diu que Lluc és “el metge estimat” (Col 4,14). Fora de les dades del Nou Testament, res no se sap amb certesa de la seva biografia. El “corpus lucanum” el revela com un home culte, erudit: escriu el grec de manera elegant. El seu Evangeli està destinat als pagans i és per excel·lència l’evangelista de la misericòrdia, “scriba mansuetudinis Christi“, atès que és particularment sensible als signes de la tendresa i del perdó del Senyor. També dóna molt protagonisme als personatges femenins i es refereix constantment a l’oració. La idea fonamental del seu Evangeli és que totes les nacions tenen accés a la fe (3,6; 7, 1-9; 13, 28-30) i que els pobres, els febles, els pecadors, les dones i els pagans, exclosos del culte d’Israel, són cridats a participar de la salvació del Senyor. Lluc estima profundament Jerusalem, la ciutat des d’on la salvació de Déu s’expandeix pel món. Així, relata amb entusiasme l’anada de Jesús a Jerusalem, la muntanya de Sió, l’Ascensió i Pentecosta, la vida de les primeres comunitats… També ell ens fa descobrir l’alegria de viure en el temps de l’Esperit i de l’Església. En els pròlegs de l’Evangeli i dels Fets expressa la seva voluntat d’informar-se minuciosament pels testimonis oculars de la vida del Senyor: entre ells, en lloc preeminent, els apòstols i, segons la tradició dels Pares, Maria, la mare del Senyor. Una altra tradició, molt arrelada a Orient, assegura que ell és iconògraf de la Mare de Déu. Segons una llegenda apòcrifa, sant Lluc va ser un dels setanta-dos deixebles que el Senyor envià als llocs on Ell pensava anar. Per això avui es proclama el “discurs de la missió” segons el seu propi Evangeli. Els cristians som deixebles missioners que anunciem, amb el testimoni i la caritat, l’adveniment, en la gràcia, del Senyor que ve sempre. Som heralds i ambaixadors del Senyor que ve “en la glòria del seu Regne“. Tals deixebles no han de portar res seu, perquè res que sigui seu han de donar, només la Paraula del Senyor. Han d’anar a treballar als sembrats del Senyor: les seves messes són abundants com el seu amor. Per això cal demanar “a l’amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los“. Aquests missatgers són els sants i santes, lit.: fidels, que proclamen la glòria del seu regnat, segons el Salm responsorial. És el Senyor qui els ha escollit “del món” per anar de bell nou a aquest món “i donar fruit” (vers de l’al·leluia). Hi ha una immensa tendresa en les paraules que Pau, des de la captivitat, escriu a Timoteu: “Lluc és l’únic que s’ha quedat amb mi“. Amb aquestes paraules es revela l’evangelista com el més fidel i el més estimat col·laborador i company de l’Apòstol. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.421) |
