DOMINGO XXIII DEL TIEMPO ORDINARIO – 2022-09-04 – DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY

Domingo de las exigencias del seguimiento de Jesús

En su camino hacia Jerusalén Jesús se gira a la multitud que le seguía, se dirige a ella y anuncia las condiciones de su seguimiento: primero deberán quererlo  más que la propia familia, incluso que su  propia vida, y, segundo, deberán cargar  su cruz.

La exigencia es radical, total y absoluta.

Por ello, antes de tomar la decisión es necesario que deliberen y calculen, lo cuenta con dos parábolas, la del rey que tiene que ir a la guerra y la del hombre que quiere construir una torre.

Tras la decisión ya no es posible deliberar ni calcular nada.

El Señor afirma que no se puede ser cristiano de cualquier manera.

La opción del seguimiento de Jesús implica dejar los vínculos humanos y sus intereses: la renuncia al propio yo y a los bienes del mundo.

Tomar la cruz implica vivir todo aquello que nos identifica a Cristo y nos pone en comunión con Él: la obediencia al Padre y la donación de sí mismo por el Reino de Dios que anuncia, con una disponibilidad total.

El Señor puede pedir esto a los discípulos porque Él mismo  había renunciado a su propia familia, a sí   mismo, a todo tipo de bienes, para seguir el camino de obediencia al Padre.

Esta expropiación en vistas a la disponibilidad para la misión nos es dada únicamente por la sabiduría que viene de arriba, el Espíritu Santo.

No viene sólo de nuestro esfuerzo.

Naturalmente, el Señor no nos pide que rompamos los lazos con la propia familia, sino que la queramos en Él, que significa amarla aún más.

Es reencontrar también otra familia, la de los seguidores de Cristo e hijos de Dios.

Así lo pide San Pablo en la delicada carta de recomendación del esclavo, Onésimo: “Recíbelo, no como un esclavo, sino como un hermano querido“.

(Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.415)

En el seu camí cap a Jerusalem, Jesús es gira vers la mul titud que el seguia, s’adreça a ella i anuncia les condicions del seu seguiment: primer hauran d’estimar-lo més que la pròpia família, fins i tot que la seva pròpia vida, i, segon, hauran de carregar la seva creu.

L’exigència és radical, total i absoluta.

Per això, abans de prendre la decisió cal que deliberin i calculin, ho explica amb dues paràboles, la del rei que ha d’anar a la guerra i la de l’home que vol construir una torre.

Després de la decisió ja no és possible deliberar ni calcular res.

El Senyor afirma que no es pot ser cristià de qualsevol manera.

L’opció del seguiment de Jesús implica deixar   els vincles humans i els seus interessos: la renúncia al propi jo i als béns del món.

Prendre la creu implica viure tot allò que ens identifica a Crist i ens posa en comunió amb Ell: l’obediència al Pare i la donació de sí mateix pel Regne de Déu que anuncia, amb una disponibilitat total.

El Senyor pot demanar això als deixebles perquè ell mateix havia renunciat a la seva pròpia família, a sí mateix, a tota mena de béns, per seguir el camí d’obediència al Pare.

Aquesta expropiació   en   vistes   a   la disponibilitat per a la missió ens és donada únicament per la saviesa que ve de dalt, l’Esperit Sant.

No ve només del     nostre esforç.

Naturalment, el Senyor no  ens demana que trenquem els llaços amb la pròpia família, sinó que l’estimem en Ell, que vol dir estimar-la encara més.

És retrobar també una altra família, la dels seguidors de Crist i fills de Déu.

Així ho demana sant Pau en la delicada carta de  recomanació de l’esclau, Onèsim: “Rep- lo, no com un esclau, sinó com un germà estimat“.

 (Calendari-Directori de l´Any  Litúrgic 2022,  p.400)