2017 – DIUMENGE III D’ADVENT
És el Diumenge “Gaudete” per raó de l’antífona de l’introit (Fil 4, 4b. 5b). També pel color rosat de les vestidures litúrgiques.
La comunitat ha d’alegrar-se sempre en el Kyrios, en el Senyor Ressuscitat. El motiu únic i suficient és només aquest: “El Senyor és a prop”.
L’espera cristiana “d’Aquell que sempre ve a nosaltres” és alegre. És una esperança intrínsicamente joiosa.
La vinguda del Senyor ens concerneix a tots, perquè ningú pot guarir-se a si mateix i tots som d’alguna manera pobres.
Per això necessitem “l’Any de gràcia del Senyor”. L’alliberament el Senyor no la realitza des de fora, sinó des de l’interior dels cors, des de l’Esperit que ens donarà: “Com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra”.
L’Evangeli presenta a Joan, precursor del Senyor, com a “testimoni de la llum”.
Joan el Baptista, recupera tot l’Antic Testament i el lliura al Messies. Tota l’antiga aliança culmina amb la missió del Baptista.
El missatger és testimoni de la llum i, al mateix temps, es converteix en mediació i instrument d’aquesta.
A l’Evangeli escoltarem com Jesús realitza la missió del Servent del Senyor, anunciada en la primera lectura.
La paraula del profeta que havia quedada indeterminada durant segles ara es compleix inusitada en la persona de Jesús.
La presència de l’Esperit és causa de goig com s’anuncia en la segona lectura. Tota l’Església, amb el cant de María, exclama: “La meva ànima celebra el meu Déu”.
La segona lectura que en el seu incipit dóna nom al Diumenge, antigament es llegia en la nit de Nadal, a manera d’invitatori a l’alegria de la festa.
Mn. Rafael Serra.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.40)
