2018-DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY
“Diumenge de la tradició dels fariseus”.
En la primera lectura es revelen els manaments de Déu que manifesten la seva saviesa incomparablement més alta que la saviesa humana.
Jesús, a l’Evangeli, predica el Regne de Déu, al qual s’oposen les tradicions i les doctrines només humanes. De les quals en fan ostentació els fariseus i que Jesús recrimina durament.
La citació solemne del profeta Isaïes ocupa el lloc central del fragment de l’Evangeli: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi”.
Davant la nimietat de les pràctiques judaiques de la purificació, Jesús de manera dràstica s’hi oposa, i això és vàlid per als cristians formulistas de tots els temps.
El que embruta realment el cor de l’home és el que surt del seu interior, no allò extern.
El que surt del cor, en el qual hi és plantada la Paraula de Déu, que ens diu s. Jaume, és el realment decisiu. Una paraula que el Senyor ha posat com a llei en els nostres cors.
No seria bo, i encara seria pitjor polemitzar i fins i tot barallar-nos pels additaments de la tradició i deixar allò realment essencial.
El combat espiritual cristià sempre tindrà com a objectiu la puresa del cor. Són aquests, els que viuen en un cor pur, els dignes d’habitar, “estar-se a casa vostra”, en l’Església del Senyor, com canta i recorda el Salm.
