2018 – SANT OSCAR ROMERO D’AMÈRICA I LA LITÚRGIA

¿Què té a veure l’arquebisbe Romero i la litúrgia? La vinculació de sant Oscar Romero d’Amèrica amb la litúrgia essencialment ve del seu martiri. El dia 24 de març de 1984, mentre el sant arquebisbe acabava el cànon i abans de la doxologia les bales li van penetrar el pit i la seva sang es va barrejar amb la Sang preciosa de Crist. Van disparar els sicaris de la dictadura militar. El martiri va consumar l’Eucaristia que celebrava i la seva comunió amb Crist va ser la més alta. Participava del calze que els apòstols van ser convidats de beure, la seva vida i la seva mort va imitar la d’Aquell «que ha vingut no a ser servit sinó a servir i donar la vida en rescat de la humanitat». Un rescat que val la llibertat dels fills de Déu. Mons Oscar Romero, va dedicar la seva vida al servei de l’Evangeli en una societat marcada per la pobresa i l’opressió.

Sovint encara creiem que hem d’anar a Missa “perquè Déu estigui content de nosaltres”. Déu sempre està content de nosaltres perquè veu en nosaltres la imatge del seu Fill. En l’Eucaristia el més important no és el que nosaltres fem per Déu, sinó el que Ell fa per nosaltres. Ens dóna el Fill en l’Amor de l’Esperit Sant. És una acció en la qual opera tota la Trinitat. És una riuada  torrent d’amor que ve del Pare, manifestada en l’ofrena del Fill, present sacramentalment, i arriba a ser en nosaltres un dinamisme d’amor i passió per la justícia. En certa manera cada cristià s’apropia de les paraules de Jesús: “Aquest és el meu cos entregat per vosaltres” “aquesta és la meva vida donada per vosaltres“. Aquesta va ser la vida de sant Oscar d’Amèrica, el sant Arquebisbe del Salvador. El poble cristià això ho sap i abans de la canonització, guarda la memòria dels seus sants pastors. La canonització esdevé llavors la confirmació del que el poble de Déu ja sap en el seu cor.

Quan era professor de l’Institut Superior de Litúrgia vaig tenir ocasió de co-dirigir la tesina d’un sacerdot de El Salvador sobre el Misteri Pasqual en la predicació de Mons Oscar Romero. Va ser una ocasió llegir les seves homilies. (Està publicada al CPL). Era una predicació viva. Un lliurament de la Paraula al poble. No amb un discurs gris, sense pregnància, sinó una predicació compromesa i comprometedora. El sant arquebisbe des d’un amor entranyable al seu poble, des de la situació del dolor, anunciava l’esperança i el consol que venen del Regne de Déu, consumat en la resurrecció de Crist. Representava l’Església que acompanya el dolor del món.

La predicació cristiana no hauria de deixar indiferent a ningú. La predicació mai s’improvisa, és carismàtica certament, però s’autentica pels pastors que viuen amb una solidaritat inclusiva amb el seu poble. El ministeri de Mons Romero va constituir una litúrgia oferta, en la vida, en el sagrament i finalment, a la sang (in sanguine).

Certament que “l’Església fa l’Eucaristia i l’Eucaristia fa l’Església”, però també és veritat, que “l’Església fa el martiri i el martiri fa l’Església”. La construeix, la fa fecunda. El martiri del sant Arquebisbe del Salvador ens ensenya que la litúrgia és la plenitud de la vida encarnada, com la creu ho és en relació al ministeri de la vida pública de Jesús.  Un cristià que rep l’Eucaristia fa entrar als pobres en el seu cor, com un pes, com un dolor. L’opció pels pobres no és mai ideològica, és evangèlica. Una Església que celebra l’Eucaristia necessàriament està de part dels pobres i de la justícia. Amb raó sant Joan Crisòstom predicava que la processó de les ofrenes sempre acaba en l’altar dels pobres. Així ho va viure el sant arquebisbe de El Salvador, que ell pregui per nosaltres.

Mn. Rafael Serra