2019 – SANT PERE I SANT PAU, apòstols.
Totes les Esglésies celebren unànimement la solemnitat del martiri dels apòstols Pere i Pau.
La festa dels apòstols procedeix de l’Església encara indivisa i ha de celebrar-se amb un gran sentit ecumènic.
Aquesta festa és doncs antiga i universal, no només a Roma, sinó a tot el món cristià.
Certament, l’Església va celebrar aquesta festa abans que el Nadal del Senyor.
Realment és un tresor teològic i litúrgic en tots els ritus.
La litúrgia dels apòstols es revela festiva i, al mateix temps, es revesteix d’una certa gravetat i ponderació.
Celebrem el fonament apostòlic de la fe cristiana.
Sobre aquesta fe el Senyor edifica la seva Església.
El prefaci és bell i dens i revela el sensus theologicus de la festa. La litúrgia bizantina repeteix una i altra vegada durant aquest dia el Tropari: “Oh primers entre els apòstols i mestres de l’univers: intercediu davant el Senyor de tot, perquè atorgui la pau al món, i a les nostres ànimes la gran misericòrdia“.
En el ritus bizantí precedeix a aquesta solemnitat uns dies de dejuni, anomenat “el dejuni dels apòstols”.
El Papa Lleó, l’any 461, explicava que aquest dejuni és el que els apòstols van fer, segons la tradició de les esglésies, perquè l’Esperit Sant els assistís abans de començar la missió universal.
El formulari de la Missa és molt antic i la lectura de l’alliberament de Pere de la presó és al leccionari com a record de la statio minor que aquest dia, a part de la statio maior a la basílica vaticana, se celebrava a sant Pere ad vincula a Roma.
