2019 – DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY
Diumenge de les exigències del seguiment de Jesús.
En el seu camí cap a Jerusalem Jesús es gira a la multitud que el seguia, s’adreça a ella i anuncia les condicions del seu seguiment: primer hauran d’estimar-lo més que la pròpia família, fins i tot que la seva pròpia vida, i, segon, hauran de carregar la seva creu.
L’exigència és radical, total i absoluta. Per això, abans de prendre la decisió cal que deliberin i calculin, ho explica amb dues paràboles, la del rei que ha d’anar a la guerra i la de l’home que vol construir una torre.
Després de la decisió ja no és possible deliberar ni calcular res.
El Senyor afirma que no es pot ser cristià de qualsevol manera.
L’opció del seguiment de Jesús implica deixar els vincles humans i els seus interessos, la renúncia al propi jo i els béns del món.
Prendre la creu implica viure tot allò que ens identifica a Crist i ens posa en comunió amb Ell: l’obediència al Pare i la donació de sí mateix pel Regne de Déu que anuncia, amb una disponibilitat total.
El Senyor pot demanar això als deixebles perquè ell mateix havia renunciat a la seva pròpia família, a sí mateix, a tota mena de béns, per seguir el camí d’obediència al Pare.
Aquesta expropiació en vistes a la disponibilitat per a la missió ens és donada únicament per la saviesa que ve de dalt, l’Esperit Sant.
No ve només del nostre esforç.
Naturalment, el Senyor no ens demana que trenquem els llaços amb la pròpia família, sinó que l’estimem en Ell, que vol dir estimar-la encara més.
És retrobar també una altra família, la dels seguidors de Crist i fills de Déu.
Així ho demana sant Pau en la delicada carta de recomanació de l’esclau Onèssim: “Rep-lo, no com un esclau, sinó com un germà estimat“.
