2019 – DIUMENGE XXVI DE DURANT L’ANY
Diumenge de Llàtzer i Epuló.
La litúrgia de la Paraula està centrada en el tema de la justícia.
La paràbola de Llàtzer cal escoltar-la i predicar-la com el que és, una paràbola amb el seu llenguatge propi.
No seria bo de treure conclusions referents als novissima.
Avui no es parla del “més enllà”, sinó del “més ençà”.
Es descriu la situació de l’home ric i la seva opulència en els banquets i els vestits.
També la situació del pobre. Aquest té nom: Llàtzer, l’altre no.
Els rics i els poderosos d’aquest món tenen nom i publicitat, els pobres són anònims. Al Regne de Déu és a l’inrevés.
Llàtzer està assegut a la porta de la casa del ric i quan aquest entra no el veu i roman insensible a la seva situació.
Mentre el ric banqueteja, Llàtzer es mor a les portes de casa seva.
La indiferència crea un abisme i una ceguesa.
Hi ha una fossa profunda que els separa.
La qüestió es resol en el més enllà: el pobre es converteix en ric i el ric en pobre.
El primer viu de les engrunes del ric, ara s’inverteix i és el ric qui reclama les engrunes que no li són donades.
La conclusió és aquesta: cal viure segons la Paraula de Déu (Escriptura) que ens exigeix compartir els béns i no endurir el cor davant el sofriment dels germans.
Per això Jesús remet sempre en la seva predicació a l’Escriptura (Moisès i els profetes).
Àdhuc la presència d’un mort ressuscitat és inútil a causa de l’ofuscació provocada per les riqueses.
S’afirma que el poder de l’avarícia i l’egoisme, dut a categoria existencial, deshumanitza tant que fins a un mort ressuscitat no se li faria cas.
Potser l’última referència sigui una al·lusió a la fe pasqual de la comunitat.
Justament per la menció dels profetes es proclama el gran oracle d’Amós contra els poderosos insensibles als pobres.
En el fons la paràbola és expressió narrativa de la benaurança de Jesús en la versió de Lluc: “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres” (6,20).
La dimensió social del Regne de Déu es manifesta amb totes les seves exigències. D’aquí brolla la peremptòria i desconeguda doctrina social de l’Església.
No oblidem que el nom de Llàtzer és present en l’antífona exequial ” In paradisum” “Que tinguis amb Llàtzer, pobre en altre temps (quondam), el repòs etern“.
La mort arriba inexorable i tots morim com a pobres, necessitats de la Misericòrdia de Déu.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 281)
