MARE DE DÉU DEL ROSER – BIENAVENTURADA VIRGEN MARÍA DEL ROSARIO : 7 de octubre
|
La memòria de la Mare de Déu del Roser té origen en un esdeveniment històric, la victòria de la batalla de Lepant (l’any 1571). Per voler del Papa Gregori XIII, s’estengué aquesta memòria a l’Església universal. Tanmateix, la invocació del Roser és més antiga i complexa. Neix en àmbits d’espiritualitat dominicana i de l’ús del rosari, com una corona, confegida amb roses, destinada a la pregària. El Rosari fou anomenat “el saltiri dels pobres“: era emprat pels germans o germanes llecs dels monestirs. És la forma que adoptaren a Occident els rosaris orientals per a la “pregària de Jesús” o “la pregària del cor“, de la tradició “hesicasta cristiana“. Més enllà de les dades de la història litúrgica, cal descobrir que Maria està vinculada a tots els misteris de la vida de Crist, de goig, de llum, de dolor i de glòria, ella que és “el roser florit tot l’any“, com escriu Jacint Verdaguer. L’himne llatí “Te gestientem gaudiis“, tot i no ser antic, és d’una gran bellesa teològica: s’hi canten tots els misteri de la Mare i del Fill. La pregària assídua i quotidiana del sant Rosari fa comprendre als fidels que la nostra vida està encadenada, vinculada, als misteris de la vida de Crist, en aquest món i en l’altre. Tots els Papes de la història recent han recomanat vivament la pregària del Rosari. La invocació a la Mare de Déu del Roser està arrelada fortament als Països Catalans, amb una especial referència a l’origen dels Goigs. Són innombrables i molt populars les Confraries del Roser. (Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.348) |
|
La memoria de la Virgen del Rosario tiene origen en un acontecimiento histórico, la victoria de la batalla de Lepanto, en 1571. Por expreso deseo del Papa Gregorio XIII, se extendió esta memoria a la Iglesia universal. Sin embargo, la invocación del Rosario es más antigua y compleja. Nace en ámbitos de espiritualidad dominicana y del uso del rosario, como una corona, confeccionada con rosas, destinada a la oración. El Rosario fue llamado “el salterio de los pobres“: era utilizado por los hermanos o hermanas legos de los monasterios. Es la forma que adoptaron en Occidente los rosarios orientales para la “oración de Jesús” o “la oración del corazón”, de la tradición “hesicasta” cristiana. Más allá de los datos de la historia litúrgica, debe descubrirse cómo la Santísima Virgen María está vinculada a todos los misteriós de la vida de Cristo, de gozo, de luz, de dolor y de gloria, ella que es “el rosal todo el año en flor“, como escribe Jacinto Verdaguer. El himno latino “Te gestientem gaudiis“, aunque no es antiguo, es de una gran belleza teológica: se cantan todos los misterios de la Madre y del Hijo. La oración asidua y cotidiana del santo Rosario hace comprender a los fieles que nuestra vida está encadenada, vinculada a los misterios de la vida de Cristo, en este mundo y en el otro. Todos los Papas de la historia reciente han recomendado vivamente la oración del Rosario. La invocación a la Bienaventurada Virgen María del Rosario está arraigada fuertemente en España y Latinoamérica, con una especial referencia a las innumerables y muy populares Cofradías del Rosario. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2020, Liturgia fovenda, p.381) |
