ALGUNS SECRETS  DEL PROCEDIMENT D’EXECUCIÓ  DE L’ESCULTURA DEL  BEAT FRANCESC CASTELLÓ

Explicats per la mateixa escultora  Montserrat Garcia Rius

Llegir la biografia del Beat Francesc Castelló, captar-ne tots els sentiments i sentir gran emoció, tot això és principal per poder començar qualsevol realització escultòrica. Sense emoció no hi ha creació. És bàsic sentir per poder transmetre també emocions als espectadors. Tot plegat farà que l’escultura en pedra, o en aquest cas de bronze,  tingui una ànima i sigui feta i pensada amb el cor. Llavors és quan sento una pau interna, una il·lusió, per poder desenvolupar tota la meva feina més creativa. De fet per a mi l’escultura és una necessitat espiritual per viure.

El primer de tot és fer uns dibuixos frontals i de perfil, i un  esbós d’un nu en fang d’uns 80 cm. Tot seguit faig un motlle de silicona, per fer una còpia d’escaiola i així poder guiar-me amb aquest model, i ampliar per compassos a la mesura que convingui. Després s’ha de calcular una gran armadura de ferro, que serà l’estructura per aguantar l’estàtua de 2,30 metres. El pas següent és modelar l’escultura sense vestir, només fent i pensant en l’anatomia, amb fang refractari de primera qualitat –gairebé 500 quilos de fang–. No tots els artistes segueixen aquesta disciplina. La majoria la treballen vestits directament, però per fer-ho millor s’ha de fer primer nua, tal com dic, treballant l’anatomia humana primer de tot, respectant els cànons i sobretot l’equilibri i les proporcions.

Un cop acabada l’escultura, s’han de fer els motlles pertinents de silicona que després s’ompliran de cera. Aquesta cera s’ha de retocar i treballar per treure’n les imperfeccions, perquè després on hi ha la cera perduda,  en el seu lloc, s’omplirà amb bronze líquid i quedarà la figura de bronze en positiu, que serà la definitiva.

Pel que fa  a la seva vestimenta he tingut en compte que es tracta d’un personatge de l’any 1936: per tant, els pantalons són molt amples, perquè són de l’època, i el cinturó alt. Era un noi molt elegant, i he volgut, doncs,  reflectir la seva elegància i la seva fermesa, per exemple, marcant la ratlla del pantaló i molt ben pentinat, amb una clenxa molt marcada, ben plantat, i esvelt. Cal recordar que feia 1,87 metres d’altura, tal com expliquen les seves germanes, i que sempre anava molt ben vestit.

Respecte al retrat, també m’hi esforçat molt en la semblança del seu rostre, la fesomia. És tot un repte per a un retrat que sigui el personatge. No solament ha de estar ben fet, sinó que s’hi ha d’assemblar: ha de ser ell. Encara que no he tingut tota la documentació necessària, que m’hauria agradat tenir, per fer-lo més real. Pel que fa a la mirada, serà desafiant, valenta, mirant directament als ulls de la persona que té al davant a punt de matar-lo. Tindrà  el seu braç dret enlairat, amb la mà reafirmant la seva fe. Tot plegat farà que aquesta escultura parli, com he dit abans, que tingui “ànima”, com és la meva tònica en totes les meves obres. Aquesta mà ha de parlar: no és una mà feble sinó forta, indicadora del seu convenciment.

El meu estil és que m’explico amb els buidats de la matèria dins d’una abstracció. En  aquesta escultura no existeix l’abstracció, és de les més figuratives que he fet mai. M’agrada l’escultura de grans formats: ara tot just he acabat en pedra les estàtues de Sant Bru i Sant Bernat, d’uns quatre metres d’alt, que ben aviat s’ubicaran a l’absis del Temple de la Sagrada. Família. De fet tinc una bona preparació física per poder fer aquesta feina, també per poder pujar i baixar de les bastides. Encara que sigui forta, necessito ajuda per a aquests grans formats. Si més no, la meva força més gran és la meva ferma vocació.

Pel que fa al pedestal, el seu material serà d’acer Corten, amb una inclinació de 45 graus, que produirà la sensació que se separa del pedestal fins a un metre del terra, com si volés i pugés cap al Cel.