DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
El Diumenge de la Santíssima Trinitat, després de les solemnitats pasquals, intensifica el que fonamentalment fem tots els diumenges: glorificar al Pare pel Fill en l’Esperit Sant.
Amb la Resurrecció de Crist el Pare ha revelat el Fill, i el Fill ha revelat al Pare i ens ha lliurat l’Esperit que procedeix de tots dos, per introduir-nos en la comunitat de vida i amor subsistent.
L’Església se sorprèn del Misteri del Déu U i Tri, (en Unitat de substància i distinció de Persones divines, com es canta en el Prefaci).
Aquest Diumenge, com indica el cant d’entrada, és profundament doxològic, adorador, contemplatiu.
Professem la fe bimil·lenària de l’Església a la santa i beatÍfica Trinitat, de l’únic Déu que subsisteix consubstancialment a la Unitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
La més alta expressió d’aquesta glorificació és el cant de la doxologia de la pregària eucarística.
L’antífona de la comunió és la clau de tot: “Sabem que som fills de Déu perquè l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat, crida en els nostres cors: Abbà, Pare».
Recordem que durant la Missa es canten tres doxologíes: la doxologia (Glòria in excelsis), la doxologia del Sanctus i la doxologia del final del Cànon (Per ipsum) amb l’Amén de l’assemblea.
La solemnitat se celebra per a tota l’Església universal des de l’any 1334 i els textos són, en gran part d’Alcuí de York, del segle IX.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.172).
