DIUMENGE II DE QUARESMA
“Diumenge de la transfiguració del Senyor”. Els deixebles albiren la glòria del rostre del Senyor i la missió del Messies, en el baptisme del Jordà, rep la seva confirmació a la muntanya de la transfiguració amb la teofania trinitària.
La llum de la transfiguració no es projecta des de fora de la persona del Senyor, sinó del seu interior.
Els deixebles de moment han de callar: “Jesús els manàque no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts”(el secret messiànic).
Després de la última transfiguració (la de Pasqua) haurananunciar-la en una missió sense límits en el temps i enl’espai.
La primera lectura i la segona lectura formen una unitat: el sacrifici d’Abraham i la impressionant afirmació de lacarta als Hebreus: “Déu no va plàyer el seu propi Fill”.
L’Església en el Salm canta la voluntat de continuar el camí de l’èxode: “Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor”. Literalment en el “país de la vida”, en la “terra de la gràcia” és on tot germina, creix, floreix i dóna fruits per a la vida eterna.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.97).
