DIUMENGE VII L’ASCENSIÓ DEL SENYOR
El Diumenge de l’Ascensió del Senyor ha de ser solemnitzat màximament, ja que l’Ascensió del Senyor proclama l’article de la fe: Sedet ad dexteram Patris.
La humanitat està glorificada en Ell. Per l’Ascensió Aquell que va venir “nudus” ha tornat al Pare vestit de la nostra humanitat.
Ara Ell és el nostre cel! Estar amb Crist és estar al cel ja!
¿Qui no recorda el sermó de Sant Agustí: “Mentre Ell hi és, segueix estant amb nosaltres; i nosaltres mentre som aquí, podem estar ja amb Ell, allà! Ell realitza allò amb la seva divinitat, el seu poder i el seu amor; nosaltres, en canvi, encara que no podem fer-ho com Ell en la divinitat, si que podem amb l’amor” (Sermó de Sant Agustí sobre l’Ascensió del Senyor).
Amb la seva gloriosa Ascensió tenim la certesa (oh benaventurada certesa!) que “a la glòria on ha arribat el cap també el cos té l’esperança d’arribar-hi” (Col·lecta).
I sabem que “no hi ha pujat per apartar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus mebres, tinguéssim confiança de seguir, on ens ha precedit el nostre cap i pastor” (Prefaci I de l’Ascensió).
El Senyor tornarà i tot el que hem sembrat amb llàgrimes, ho recollirem entre cants d’alegria. I la joia serà immensa.
Els pobres de nostre Senyor seran reivindicats i els que han estat els primers en aquest món, quan Ell vingui, seran els últims.
L’Església serà finalment santificada i presentada sense taca al Pare (Ef 5,27).
La III edició del Missal Romà ha enriquit aquesta solemnitat amb la Missa de la Vigília pròpia.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.157).
