Diumenge X durant l’any
Amb aquest Diumenge es comença la segona sèrie de Diumenges de durant l’any fins arribar a a l’Advent.
En aquests Diumenges no se celebra cap aspecte particular del Misteri de Crist sinó que celebrem el Misteri fonamental: la glòria de la seva Resurrecció.
Retrobem la lectura de Marc en el lloc en el qual Jesús va anar a casa de Simó Pere amb els seus deixebles, on es reuneix una gran concurrència de gent per escoltar-lo.
La casa de Cafanaún esdevé la nova sinagoga.
Dues acusacions es fan contra Jesús, la dels escribes que li diuen que té un esperit immund i la dels familiars que van a buscar-lo perquè diuen que no està en el seu seny.
Jesús respon a les dues acusacions dient que l’obra que ell realitza pertany al Pare i a la presència de l’Esperit de Déu en ell. Per això la blasfèmia contra l’Esperit Sant és imperdonable.
Quan actuen els homes la seva acció pot ser criticada i fins i tot es pot perdonar tot, però el que s’oposa a l’actuació del mateix Déu, es condemna a si mateix.
Alhora Ell crea la nova comunitat, que ja no té res a veure amb la carnal: els que compleixen la voluntat de Déu són la seva família.
L’apòstol parla al seu torn del “pes incomparable de glòria” reservada als qui assumeixen la creu del Senyor gairebé amb una llei de proporcionalitat en relació a aquesta.
El Salm De profundis, “Des de l’abisme us crido, Senyor” després del relat del Gènesi referent a l’engany de la serp i de la humanitat caiguda, expressa la situació d’aquesta sense la gràcia de Crist i l’assemblea canta alegre: “Són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa”.
Els Pares sempre han contemplat en “l’aurora que els sentinelles esperen” l’alba de del dia de Pasqua.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.181).
