DOMINGO DE LA XXXI SEMANA DEL TIEMPO ORDINARIO – 30/10/2022 – DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY
Domingo de Zaqueo El Domingo de Zaqueo es muy conmovedor. Jericó es la última etapa del camino de Jesús hacia Jerusalén . Zaqueo, se sabe, era un publicano y Jesús se au toinvita a su casa, la casa de un pecador. La escena es realmente inspiradora. La iniciativa de Jesús conmueve el corazón del publicano y éste, de pie delante de Jesús sentado, en presencia de todos los que murmuraban contra Jesús por haber aceptado la invitación, hace declaración de su conversión, como si estuviese delante del juez, en este caso, un juez de misericordia. Jesús declara, a su vez, gozosamente: “Hoy ha sido la salvación de esta casa“. La conclusión de Jesús es clara: Zaqueo también, y a pesar de lo que haya hecho, es un hijo de Abrahán; “Porque el Hijo del hombre ha venido a buscar y a salvar lo que estaba perdido“. Es una conclusión querida de Lucas (15, 6.9.24.32). Cada cristiano es alguien encontrado por el Señor. Hay una identificación de todos y de cada uno con Zaqueo. Para salvar lo que estaba perdido el Señor subirá a Jeru salén y morirá en la Cruz como redención para todos. Jesús va a casa de Zaqueo porque allí hay alguien por salvar; somos nosotros los “perdidos“, y Él ha tenido a bien salvarnos. La presencia de Cristo suscita el gozo y la conversión del corazón. La casa de Zaqueo se convierte en iglesia, lugar de la presencia y de la salvación. “Hoy ha sido la salvación de esta casa“: estas palabras las canta gozosamente la Liturgia bizantina cada Domingo después de la Doxología mayor, el “Gloria“; y el ritual de la Dedicación de las Iglesias de manera muy significativa propone desde hace siglos este Evangelio como el propio. La Iglesia, también la asamblea eucarística, es la comunidad de pecadores convertidos a Jesucristo. La Iglesia es Iglesia porque tiene la presencia del Señor, sino no es Iglesia ni es nada. La “ekklesía“, visible en la asamblea eucarística, acoge, celebra y vive la presencia y de la salvación del Señor. San Pablo exhorta a ser dignos de la vocación cristiana que hemos recibido: “De este modo, el nombre de nuestro Señor Jesús será glorificado en vosotros y vosotros en Él”. En la primera lectura el grandioso texto de la Sabiduría: “Amas a todos los seres y no aborreces nada de lo que hiciste“. No se olvide que este fragmento es el gran “introito” del Miércoles de Ceniza. El Salmo responsorial canta la bondad del Señor, cariñoso con todas sus criaturas. Teresa de Lisieux se refiere a este Evangelio en una carta a su hermana Celina: “Escuchemos lo que Él nos dice: Bajad enseguida, porque hoy tengo que alojarme en vuestra casa. ¿Pero cómo…? Jesús nos dice que bajemos… ¿Adónde tenemos que bajar? Celina, tú lo sabes mejor que yo; sin embargo, déjame que te diga hasta dónde debemos ahora seguir a Jesús. Una vez, los judíos le preguntaron a nuestro divino Salvador: Maestro, ¿dónde vives?, y él les respondió: Las zorras tienen madrigueras y los pájaros del cielo nidos, yo no tengo donde reclinar la cabeza (Jn 1, 38; Mt 8, 20). He ahí hasta dónde tenemos que bajar nosotras para poder servir de morada a Jesús: hacernos tan pobres, que no tengamos dónde reposar la cabeza” (Carta 137). (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.490) |
Diumenge de Zaqueu. El relat sobre Zaqueu és commovedor. Jericó és l’última etapa del camí de Jesús cap a Jerusalem. Zaqueu, se sap, era un publicà i Jesús s’autoconvida a casa seva, la casa d’un pecador. L’escena és realment inspiradora. La iniciativa de Jesús commou el cor del publicà i aquest, dret, davant de Jesús, assegut, en presència de tots els que murmuraven contra el Mestre per haver acceptat la invitació, fa declaració de la seva conversió, com si estigués davant del jutge, en aquest cas, un jutge de misericòrdia. Jesús declara, al seu torn, joiosament: “Avui s’ha salvat aquesta casa“. La conclusió de Jesús és clara: Zaqueu també, i malgrat el que hagi fet, és un fill d’Abraham: “És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut“. És una conclusió estimada per Lluc (15,6. 9. 24. 32): cada cristià és algú trobat pel Senyor. Hi ha una identificació de tots i de cadascú amb Zaqueu. Per salvar allò que s’havia perdut, el Senyor pujarà a Jerusalem i morirà a la Creu. Jesús va a casa de Zaqueu perquè allí hi ha algú per salvar: som nosaltres els “perduts” i Ell ha vingut a salvar-nos. La presència de Crist suscita el goig i la conversió del cor. La casa de Zaqueu es converteix en església, lloc de la presència i de la salvació. “Avui s’ha salvat aquesta casa“: la Litúrgia bizantina canta aquestes paraules amb goig cada Diumenge després de la Doxologia major, el “Glòria” i, des de segles, es proposa en el ritual de la Dedicació de les Esglésies aquest Evangeli com el propi. L’Església, també l’assemblea eucarística, és la comunitat de pecadors convertits a Jesucrist. La “eklesia“, visible en l’assemblea eucarística, acull, celebra i viu la presència i la salvació del Senyor. Sant Pau exhorta a ser dignes de la vocació cristiana que hem rebut perquè “així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en Ell“. En la primera lectura, el grandiós text de la Saviesa: “És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat. No s’oblidi que aquest verset és el gran “introit” del Dimecres de Cendra. El Salm responsorial canta la bondat del Senyor, afectuós amb totes les seves criatures. Teresa de Lisieux es refereix a aquest Evangeli en una carta a la seva germana Celina: “Escoltem el que Ell ens diu: Baixa de seguida, perquè avui m’he de quedar a casa teva. Però com…? Jesús ens diu que baixem… On hem de baixar? Celina, tu ho saps millor que jo, però, deixa que et digui fins on hem de seguir Jesús. Una vegada, els jueus li van preguntar al nostre diví Salvador: Mestre, ¿on vius?, i Ell els va respondre: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, jo no tinc on reposar el cap (Jo 1,38; Mt 8,20). Heus ací fins on hem de baixar nosaltres per poder servir de lloc d’estada a Jesús: fer-nos tan pobres, que no tinguem on reposar el cap” (Carta 137). (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.470) |