DOMINGO IV DE PASCUA – 08/05/2022 – DIUMENGE IV DE PASQUA
|
Domingo del Buen Pastor. Los textos eucológicos poseen un alto contenido de teología litúrgica. En la oración colecta: “para que así el débil rebaño de tu Hijo tenga parte en la admirable victoria del Pastor“. En la oración sobre las ofrendas: “Que la actualización continua de tu obra redentora sea para nosotros fuente de gozo incesante“. La antífona de comunión no es bíblica, pero lleva la hondura de la tradición litúrgica: “Ha resucitado el Buen Pastor, que dio la vida por las ovejas y se dignó morir por su rebaño” “Surrexit Pastor bonus“. La imagen del buen, “kalós“, Pastor es la representación más antigua del Señor en el arte cristiano. La Iglesia hoy pide al Señor que sean muchos/as los llamados al servicio de la Iglesia y del Reino en la diversidad de carismas y ministerios. Misa: Hch 13, 14. 43-52; Sal 99, 1b-2. 3. 5; Ap 7, 9. 14b-17; Jn 10, 27-30 En el texto evangélico se manifiestan los desvelos del pastor por su rebaño: prefiere dar su vida por las ovejas antes que abandonarlas, esto último es propio de los asalariados. Se habla también del conocimiento mutuo, o mejor, reconocimiento entre el pastor y el rebano: un conocimiento cuya profundidad se fundamenta en lo más íntimo de Dios: “Igual que el Padre me conoce y yo conozco al Padre“. Hasta tres veces el Señor afirma la pertenencia de las ovejas a Él y al Padre y cómo les da por anticipado la vida eterna. En el fragmento del Apocalipsis, como ventana abierta al cielo, contemplamos al Señor cumpliendo su promesa: todos los que han seguido al Señor están delante del Cordero-Pastor, quien los ha rescatado por su Cruz. Son apacentados y conducidos a las fuentes de agua viva, ya que la vida eterna fluye eternamente en el amor. Con razón la asamblea canta en el Salmo: “Nosotros somos su pueblo y ovejas de su rebaño“. Un pueblo que es heredero de la vida eterna. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.253) |
Diumenge del Bon Pastor Els textos eucològics posseeixen un alt contingut de teologia litúrgica. En la pregària col·lecta: “que la feblesa del vostre ramat arribi allà on ha arribat la fortalesa del seu pastor“. En l’oració sobre les ofrenes: “Que l’actualització contínua de la nostra redempció esdevingui per a nosaltres causa de goig etern“. L’antífona de comunió no és bíblica, però duu la fondària de la tradició litúrgica: “Ha ressuscitat el bon Pastor que ha donat la vida per les seves ovelles, i s’ha dignat a morir pel seu ramat, al·leluia“, “Surrexit Pastor bonus“. La imatge del Bon, “kalós“, Pastor és la representació més antiga del Senyor en l’art cristià. L’Església demana avui al Senyor que siguin molts els cridats al servei de l’Església i del Regne en la diversitat de carismes i ministeris. Missa: Fets 13, 14. 43-52; Sal 99, 2. 3. 5; Ap 7, 9. 14b-17; Jo 10, 27-30 En el text evangèlic es manifesten les ànsies del pastor pel seu ramat: s’estima més lliurar la seva vida per les seves ovelles que no pas abandonar-les, això últim és propi dels mers assalariats, dels “mercenaris“. Es parla també del reconeixement mutu, o millor, reconeixement entre el pastor i el ramat: un reconeixement la profunditat del qual es fonamenta en el més íntim de Déu: “Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare“. Fins a tres vegades afirma el Senyor la pertinença de les ovelles a la seva persona i al Pare, i com els hi dóna per endavant la vida eterna. En el fragment de l’Apocalipsi, talment finestra oberta al cel, contemplem el Senyor acomplint la seva promesa: tots els que han seguit el Senyor estan davant de l’Anyell-Pastor, que els ha rescatats per la seva Creu. Són pasturats i conduïts a les fonts d’aigua viva, donat que la vida eterna flueix eternament en l’amor. Amb raó l’assemblea canta en el Salm: “Som el seu poble i el ramat que ell pastura“. Un poble que és hereu de la vida eterna. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.242) |
