EL COS I LA SANG DE CRIST
En el Cicle B les lectures de la solemnitat són una intensa referència al misteri del Calze i de la Preciossíssima Sang del Senyor.
A l’Evangeli, la narració de la institució de l’Eucaristia segons Marc, El Senyor com, als deixebles, ens demana una certa participació de la taula eucarística, però el protagonista és Ell i només Ell.
És Jesús qui realitza allò completament imprevisible i grandiós, Pren pa ordinari i diu: “Això és el meu cos”.
I encara més incomprensible que el primer, pren el calze, i diu: “Aquesta és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom”.
Anticipa així el vessament de la Sang en la creu. Remet a l’origen de la primera aliança al Sinaí, tal com s’escolta en a primera lectura.
L’antiga aliança es consuma quan el Mitjancer definitiu apareix davant el Pare “amb la seva pròpia sang”. Així expia els pecats de la humanitat i segella una aliança nova.
El vessament de sang dels sacrificis, present en tot l’Antic Testament, culmina i es realitza en Ell, “en virtut de l’Esperit etern” (He 9,14).
El Senyor ens ha deixat el seu sacrifici no únicament per a rebrel sinó per actualitzar-lo sacramentalment: “Feu això en memòria meva”.
El Salm confirma que les lectures versen en aquest cicle sobre el misteri del Calze: i així l’Església canta: “Invocant el nom del Senyor, alçaré el calze per celebrar la salvació”.
Un detall preciós de l’actualització sacramental es troba en el Cànon romà, quan en les paraules prèvies a la consagració del calze es diu: “Igualment, havent sopat, prengué aquest calze gloriós” (praeclaum calicem). La versió catalana omet aquesta preciosa referència.
Tant la Missa com l’Ofici van ser composats per sant Tomàs d’Aquino.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.177).
