NAIXEMENT DE LA BENAURADA VERGE MARIA – 8 de setembre

L’antífona d’entrada canta: “Celebrem ambgoigelnaixementdesantaMaria, verge;d’ella ensha nascut elsolde justícia, Crist, Déu nostre”.
La Litúrgia contempla en aquest naixement els “primordia redemptionis nostrae”.
És una festa ecumènica. Avui els troparis bizantins parlen així del que a occident hem anomenat “albada de la salvació”: “bufen els vents de la salvació”.
Els centelleigs de la Resurrecció del Senyor arriben anticipadament i inunden ja de llum eldiadelnaixementdeMaria.
És proclamat el gran Evangeli de les Generacions del Messies, la Genealogia.
Jesús, el Senyor, és fill d’Abraham i de David, segons la carn, pel poble de la fe, però és Fill únic de Déu segons la seva divinitat, engendrat per gràcia de l’Esperit Sant en elsi de laBenaurada Verge Maria.
Sant Joan Damascè predicà: “El dia de la Nativitat de la Mare de Déu és festa de joia universal car, a través d’ella, es va renovar tot el gènere humà, i l’aflicció de la mare Eva es va convertir en alegria” (Homilia a laBasílica de santaAnna, un 8 de setembre d’any desconegut).
L’oració col·lecta és antiga, sòbria i bella: “Que la festa de la seva Nativitat ens porti un augment de pau”.
El Missal Romà (3ª ed.) ha enriquit aquesta festa amb dos formularis per a l’Oració sobre les ofrenes; mereixen parar-hi esment, ja que provenen d’una antiga tradició.
El naixement de Maria és signe que Déu ens ha preparat la salvació, ja que va preparar el cos i l’ànima de la Mare de Jesús, que també és la nostra mare.
Sant Pau escriu: “Ell els destinà a serimatges vives del seu Fill”.
Això és especialment cert per a la santa Verge, predestinada a conformar-se a la imatge del Fill de Déu i Fill seu.
Aquesta llarga sèrie de generacions, tan monòtona en la seva lectura, és realment la síntesi d’una història viva, també teixida de pecadors, i que va ser conduïda per Déu cap al naixement de Maria i Jesús.
Amb tot, el pla de Déu es va realitzar a través d’un mitjà extraordinari, desconcertant: Josep no entén el que està passant, perquè és obra de
l’Esperit Sant.
Les generacions humanes que se succeeixen al llarg del temps no són suficients per a acomplir el pla de Déu: cal la intervenció de l’Esperit Sant, el do creador de Déu.
Per tant, tot ens parla de l’amor de Déu: creadorisalvador. 
Avui, més que mai, hem de proclamar a Déu el nostre agraïment, la nostra alegria, perquè des del començament embolcallà d’amor i de gràcia Maria. I, en ella i per ella, i pel Fill de les seves entranyes, a nosaltres.
A la primera lectura, la profecia de Miquees anuncia el naixement del Messies a Bet-Lèhem Efrata i això amaga un sentit teològicament profund: celebremel natalici de Maria només i únicament per causa del naixement del seu Fill, el mateix passa amb la celebració del natalici del Baptista.
Tota l’Església s’uneix a la lloança de la Mare de Déu en el Salm: “Aclamo el Senyor plena de goig”.
Es remarcable l’homilia de sant Andreu de Creta en la segona lectura de l’Ofici: “Avui ha estat edificat el temple creat del Creador de totes les coses, i la criatura prepara de manera nova i digna una estada nova al seu Autor”.
I en el responsori cantem: “Ella, amb la seva santedat, ennobleix totes les Esglésies”.

(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.321)