SANT MATEU, apòstol i evangelista – 21 de setembre
Una tradició antiquíssima atribueix a Leví, fill d’Alfeu, també de sobrenom Mateu, l’autoria del primer Evangeli.
De fet, els crítics més curosos saben que l’Església primera de Jerusalem tenia escrits en llengua hebrea, vers l’any 35 dC i següents, amb paraules i fets del Senyor.
Més tard es confeccionà l’Evangeli segons sant Mateu que coneixem ara, en ús ja abans del 65 dC.
L’Evangeli és obra d’algú coneixedor de les Escriptures i destinat, sense cap dubte, a cristians procedents de la fe d’Israel.
En l’Evangeli apareixen els verbs de la divina vocació: Jesús “passà, va veure i va cridar”.
En aquest cas, les dues darreres accions recauen sobre la persona del publicà Leví, Mateu.
Jesús el cridà a formar part del grup dels Dotze.
El més decisiu no és un pecador perdonat, sinó un pecador cridat a ser apòstol: aquest és realment un gest diví, grandiós en misericòrdia i confiança.
Mateu és un nom “teofòric” que vol dir precisament “Do de Déu“. El perdó de Déu és a l’inici de totes les possibilitats de la vida, molt més encara en la vida de l’Església.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.333)
