2020 – OCTAVA DE PASQUA
L
a importància de l’anunci de la Resurrecció es manifesta en l’Octava de Pasqua ja que constitueix litúrgicament un sol dia: es proclamen les set epifanies de la Resurrecció del Senyor.
Cada dia es proclama una aparició de Crist ressuscitat a la comunitat apostòlica.
Com també cada dia es repeteix el mateix vers de l’al·leluia: “Avui és el dia que ha obrat el Senyor“.
Cal recordar que aquests Evangelis es proclamen també a les Vigílies prolongades dominicals (unes vigílies que freqüentment s’obliden).
Teològicament, és important la simbologia del “dia vuitè“.
És un dia únic i vuitè, en el sentit que surt del septenari, forma part de l’altre eón.
Del temps del món al temps de Déu.
L’Església no va substituir el sàbat pel Diumenge.
El sàbat, en la tradició dels Pares, forma part de la Creació i de l’Aliança.
Però el “vuitè i únic dia” és una nova creació.
En la celebració cristiana participem sacramentalment del misteri del vuitè i únic dia.
L’octava de Pasqua porta aquesta significació.
De la mistagògia dels Pares:
Una Pasqua divina avui se’ns ha revelat.
Pasqua nova i santa.
Pasqua solemníssima de Crist Llibertador. Pasqua immaculada i gran.
Pasqua dels creients.
Pasqua que obre les portes del Paradís.
Pasqua que santifica a tots els cristians.
Pasqua dolcíssima, Pasqua del Senyor. Pasqua!
Una Pasqua santíssima se’ns ha donat.
És Pasqua. Abracem-nos els uns als altres.
Tu ets la Pasqua que destrueixes la tristesa.
Perquè avui Crist Jesús ressuscita resplendent.
Estikiràs de Pasqua de la Litúrgia Bizantina
Nota sobre la lectura dels Fets dels Apòstols en temps pasqual
A la Missa del dia de Pasqua s’inicia la lectura dels Fets dels Apòstols.
Reservar la lectura d’aquest llibre bíblic per al temps de Pasqua és una costum ecumènica i antiquíssima.
Lluc, que va transmetre el relat de la concepció per obra de l’Esperit Sant de la humanitat de Jesús, en el llibre dels Fets relata el naixement del Cos eclesial de Crist -per la gràcia de Pentecosta- i el seu creixement.
El protagonista real de la història de l’Església naixent és l’Esperit Sant.
El llibre dels Fets, en sentit espiritual, resta inacabat perquè cada comunitat eclesial està cridada a escriure capítols de la seva història que no acabarà fins que el Senyor vingui a la glòria del seu Regne.
En la litúrgia bizantina la lectura dels Fets ja comença la Nit de Pasqua.
El Senyor regala a la comunitat de tots els temps “un sol cor i una sola ànima“. La vida de l’Església naixent (els seus desenvolupaments missioners, les seves dificultats) sempre serà un referent paradigmàtic per a la vida de l’Església de tots els temps.
