2021 – Presentación del Ciclo B para los Domingos de Cuaresma :: Presentació del Cicle B per als Diumenges de Quaresma
|
Es decisivo seguir la proclamación de la Palabra de Dios en el ciclo dominical. El ciclo A es siempre paradigmático, debe utilizarse siempre que en la comunidad haya catecúmenos. Es tan importante este ciclo A que en los años B y C los textos propuestos quedan como lecturas opcionales para cualquier día de la semana. El nuevo Leccionario, en la disposición de las lecturas, destaca perfectamente su importancia. En la forma en que la Santa Iglesia lee la Escritura encontramos siempre círculos cada vez más convergentes y concéntricos alrededor de Cristo Resucitado. Todo lo que se da como “en parte” en la Liturgia de la Palabra cuaresmal se apiña en la Liturgia de la Palabra de la Vigilia Pascual: entonces se proclama el Evangelio de todos los Evangelios, el anuncio de la Resurrección de nuestro Señor. Allí toda la Escritura se entrega como un “todo“, puesto que todo se refería a Él. En la catequesis de Emaús el Señor dice a los peregrinos: “Había de cumplirse todo lo que está escrito acerca de mí en la ley de Moisés, en los profetas y en los Salmos” (Lc 24, 44). El ciclo B acude tres veces al Evangelio joánico para la elección de las perícopas evangélicas. Marcos se lee el I y el II Domingo. Los Domingos restantes, el Evangelio es según san Juan. Con ello se centra más la temática cuaresmal en torno a la persona de Cristo y la identificación del cristiano con su Maestro. I Domingo: El cristiano debe identificarse con Cristo que va al desierto para ser tentado, y escuchar la invitación a la conversión; debe subir al monte para recibir la confirmación del Padre y la presencia del Espíritu Santo en su misión: II Domingo. Debe participar en el culto de la Nueva alianza, puesto que el antiguo culto fue abolido con la purificación del templo: III Domingo. Debe elevar sus ojos hacia la Cruz, donde el Hijo del hombre será levantado, para tener vida eterna: IV Domingo. Finalmente, debe participar de la condición del grano de trigo que a semblanza de Señor muere para dar fruto: V Domingo. El ciclo de las lecturas en el año B realmente es precioso y cristiforme. Las primeras lecturas, con su correspondiente Salmo responsorial, y acompañadas de la lectura apostólica, reproducen el esquema típicamente cuaresmal de las alianzas de Dios en la creación y en la historia de Israel: ciclo de los patriarcas, ciclo de Moisés y del Éxodo, ciclo de David y la promesa davídica y, finalmente, ciclo del exilio y retorno del exilio. En el I Domingo, la alianza de la creación, que evoca el nuevo diluvio de salvación y debe leerse con la Profecía V de la Vigilia pascual, el oráculo de Isaías: “Con amor eterno te quiere el Señor“ El apóstol Pedro explica la tipología del diluvio en el Nuevo Testamento como figura del Bautismo. En el II Domingo, el sacrificio de Abraham, como profecía del Hijo amado del Padre. La misma lectura se repite en la Vigilia pascual y es comentada en la carta a los Romanos: “Dios no se reservó a su propio Hijo“. En el III Domingo, la proclamación de las Diez Palabras, los mandamientos de Dios, se completa con Aquel que es la fuerza de Dios y la sabiduría de Dios, segunda lectura, y se relaciona con la profecía de Baruc de la Vigilia pascual. En el IV Domingo, la ira y la misericordia de Dios se manifiestan en el exilio y en la liberación de Israel. Momentos que evoca la profecía de Ezequiel en la Vigilia pascual: el Señor reúne a su pueblo y derrama sobre él agua pura y crea un corazón nuevo. San Pablo enseña que “muertos por el pecado somos salvados por pura gracia“. El Salmo “Super flumina Babylonis” es el canto de la Iglesia que, lejos del Señor, en tierra de exilio, canta la nueva Jerusalén. En el V Domingo, la promesa de una alianza nueva, cuando el Señor, después de aquellos días, perdone los pecados del pueblo y escriba su ley en sus corazones y sean todos colmados de su conocimiento, de manera que no tendrán que ir por allí y por allá diciendo: “Conoced al Señor“. Evoca la profecía de Isaías, quinta lectura, de la Vigilia pascual: “Sellaré con vosotros una alianza perpetua“. Todo estaba orientado a la Resurrección de Cristo, y todo recibe luz, incluso lo que en el Antiguo Testamento estaba fragmentado y sin sentido, desde la Resurrección de Nuestro Señor. Él lleva a su consumación todas las alianzas, pero todo vuelve a empezar con Él, en una Alianza Nueva y Eterna. También universal. Texto de la mistagogia los Padres Esta oración es de uso cotidiano en la liturgia del Oriente durante la gran Cuaresma y resume todo el combate espiritual. Acompañan cada petición con tres postraciones: “Señor y Maestro de mi vida, aleja de mí el espíritu de pereza y de tristeza, de dominio, de palabras vanas. Concédeme a mí, tu siervo, el espíritu de sobriedad, de humildad, de paciencia y de amor. Señor Rey, concédeme poder ver mis pecados y no juzgar a mis hermanos, porque tú eres bendito por los siglos de los siglos. Amén“. Efrén de Siria (306-373) Diácono, escritor eclesiástico. Llamado “el arpa del Espíritu Santo”. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.139s) |
És decisiu seguir la proclamació de la Paraula de Déu en el cicle dominical. El cicle A és sempre paradigmàtic, s’ha d’emprar sempre que a la comunitat hi hagi catecúmens. És tan important aquest cicle A que en els anys B i C els textos proposats resten com a lectures opcionals per a qualsevol dia de la setmana. El nou Leccionari, en la disposició de les lectures, destaca perfectament la seva importància. En la forma en què la Santa Església llegeix l’Escriptura trobem cercles sempre més convergents i concèntrics al voltant del Senyor Resuscitat. Tot allò que es dóna com “en part” en la Litúrgia de la Paraula quaresmal es concentra en la Litúrgia de la Paraula de la Vetlla Pasqual: llavors es proclama l’Evangeli de tots els Evangelis, l’anunci de la Resurrecció de Nostre Senyor. Allà tota l’Escriptura es lliura com un “tot”, ja que tot es referia a Ell. En la catequesi d’Emaús el Senyor diu als pelegrins: “S’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms” (Lc 24,44). El cicle B acudeix fins a tres vegades a l’Evangeli joànic per a l’elecció de les perícopes evangèliques. Marc es llegeix el I i el II Diumenge. Els Diumenges restants, l’Evangeli és segons sant Joan. Amb això se centra més la temàtica quaresmal al voltant de la persona de Crist i la identificació del cristià amb el seu Mestre. I Diumenge: el cristià ha d’identificar-se amb Crist que va al desert per a ésser-hi temptat, i escoltar la invitació a la conversió; ha de pujar a la muntanya per rebre la confirmació del Pare i la presència de l’Esperit Sant en la seva missió: II Diumenge. Ha de participar en el culte de la Nova aliança, ja que l’antic culte va ser abolit amb la purificació del temple: III Diumenge; ha d’elevar els seus ulls vers la Creu, on el Fill de l’home serà enlairat, per tenir vida eterna: IV Diumenge. Finalment, ha de participar de la condició del gra de blat que a semblança de Senyor mor per donar fruit: V Diumenge. El cicle de les lectures en el cicle B és realment preciós i cristiforme. Les primeres lectures, amb el corresponent Salm responsorial, i acompanyades de la lectura apostòlica, reprodueixen l’esquema típicament quaresmal de les aliances de Déu en la creació i en la història d’Israel: cicle dels patriarques, cicle de Moisès i de l’Èxode, cicle de David i la promesa davídica i, finalment, cicle de l’exili i retorn de l’exili. En el I Diumenge, l’aliança de la creació, que evoca el nou diluvi de salvació i s’ha de llegir amb la Profecia V de la Vetlla pasqual, l’oracle d’Isaïes: “T’estimo amb un amor etern“. L’apòstol Pere explica la tipologia del diluvi en el Nou Testament com a figura del Baptisme. En el II Diumenge, el sacrifici d’Abraham, com a profecia del Fill estimat del Pare. La mateixa lectura es repeteix en la Vetlla pasqual i és comentada a la carta als Romans: “Déu va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer“. En el III Diumenge, la proclamació de les deu Paraules: els manaments de Déu, es completa amb Aquell que és la força de Déu i la saviesa de Déu, segona lectura, i es relaciona amb la profecia de Baruc de la Vigília pasqual. En el IV Diumenge, la ira i la misericòrdia de Déu es manifesten a l’exili i en l’alliberament d’Israel. Moments que evoca la profecia d’Ezequiel a la Vetlla pasqual: el Senyor reuneix el seu poble i vessa sobre ell aigua pura i crea un cor nou. Sant Pau ensenya que “morts per les nostres culpes“, som salvats per pura gràcia. El Salm “Super flumina Babylonis” és el cant de l’Església que, lluny del Senyor, en terra d’exili, canta la nova Jerusalem. En el V Diumenge, la promesa d’una aliança nova, quan el Senyor, després d’aquells dies, perdoni els pecats del seu poble i escrigui la seva llei en els seus cors i siguin tots omplerts del seu coneixement, de manera que no hauran d’anar d’ací d’allà dient: “Coneixeu qui és el Senyor“. Evoca la profecia d’Isaïes, cinquena lectura, de la Vigília pasqual: “Pactaré amb vosaltres una aliança eterna“. Tot estava orientat a la Resurrecció de Crist, i tot rep llum, fins i tot allò que en l’Antic Testament estava fragmentat i sense sentit, des de la Resurrecció de Nostre Senyor. Ell porta a la seva consumació totes les aliances, però tot torna a recomençar amb Ell, en una Aliança Nova i Eterna. També universal. Text de la mistagògia dels Pares Aquesta oració és d’ús quotidià en la litúrgia de l’Orient durant la gran Quaresma i resumeix tot el combat espiritual. Acompanyen cada petició amb tres prostracions: “Mestre i Senyor de la meva vida, deslliureu-me de l’esperit de la peresa, de la tristesa i del descoratjament, de la pròpia voluntat, de les paraules vanes. Però l’esperit de sobrietat, d’humilitat, de paciència, i d’amor, atorgueu-lo al vostre servent. Oh Déu meu i rei meu, feu que vegi els meus propis pecats i que no judiqui el meu proïsme, car vós sou beneït pels segles dels segles. Amén“. Efrem de Síria (306-373) Diaca de l’Església, escriptor eclesiàstic. Anomenat “l’arpa de l’Esperit Sant”.
(Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.137s) |
