2021 – DOMINGO XXIX DEL TIEMPO ORDINARIO :: DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY

Domingo del bautismo y del caliz

Los hijos de Zebedeo se acercan a Jesús y le piden “sentarse en su gloria,  uno a la derecha y el otro, a la izquierda“.

Certeramente, el Señor les dijo que no sabían lo que pedían.

No habían entendido nada.

Con el sofismo típico de los judíos, el Señor les contesta con otra pre- gunta: “¿Podéis beber el cáliz que yo he de beber o bautizaros con el bautismo con el que yo me voy a bautizar?

Ellos responden que sí.

Jesús les da la razón: ellos beberán del cáliz, del sacramento de su amor, su preciosísima Sangre, y serán bautizados en el bautismo de la Nueva Alianza, en su Muerte y en su Resurrección, también en la donación del Espíritu Santo.

Sentarse a su derecha o izquierda no toca al Señor decirlo, puesto que es “para quienes está reservado“.

Los demás se molestan ante la petición de Santiago y Juan, y el Señor, con una actitud solemne, les llama y les da la más severa enseñanza eclesial: “No será jamás así entre vosotros“, la Iglesia debe tener siempre presente esta palabra de Jesús, nunca debe olvidarla.

Les advierte que el poder del mundo no debe tener ningún valor para ellos.

Anuncia la “ley de los contrarios“: el más grande será el servidor de todos.

Literalmente, será “un esclavo sin ningún derecho“.

Debe ser así, a imitación suya, ya que en la Cruz ocupará el último lugar: allí dará la vida “en rescate por muchos“.

Él ha venido no para tener servidores, sino para ser servidor de todos.

Es ante la Cruz que debemos contemplar cómo Él “ha venido a servir y no a ser servido“.

Allí, en la Cruz, Dios quiso triturarlo con el sufrimiento y entregó su vida como expiación, en la primera lectura.

En la Cruz, también, se revelará como “el sumo sacerdote que ha atravesado el cielo” y se ha manifestado, a diferencia de los demàs,  como el único “capaz de  compadecerse de nuestras debilitades“, ya que “ha sido probado en todo, menos en el pecado“.

El Maestro se compadece incluso de las debilidades de los apóstoles que caen en  la tentación de buscar y desear ser los primeros en detrimento de los demás.

La Cruz del Señor es el “trono de la gracia para alcanzar misericòrdia“, una misericordia que la asamblea suplica en el Salmo: “Que tu misericordia venga sobre nosotros, como lo esperamos de ti“.

(Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.439)

Diumenge del baptisme i del calze

Els fills de Zebedeu s’acosten a Jesús i li demanen: “Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra“.

Encertadament, el Senyor els va dir que no sabien què demanaven.

No havien entès res.

Amb un sofisma típic dels jueus, el Senyor els respon amb una altra pregunta: “¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?“

Ells responen que sí.

Jesús els dóna la raó: ells beuran del calze, del sagrament del seu amor, la seva preciosíssima Sang, i seran batejats en el baptisme de la Nova Aliança, en  la seva Mort i en la seva Resurrecció, també en la donació de l’Esperit Sant.

Seure a la seva dreta o esquerra no pertoca al Senyor de decidir-ho, ja que “és per a aquells a qui Déu ho ha reservat“.

Els altres es molesten davant la petició de Jaume i Joan, i el Senyor, amb una actitud solemne, els crida i els dóna la més severa ensenyança eclesial: “Entre vosaltres no ha de ser pas així“, l’Església ha de tenir sempre present aquesta paraula de Jesús, mai ha d’oblidar-la.

Els adverteix que el poder del món no ha de tenir cap valor per a ells.

Anuncia la “llei dels contraris“: el més gran serà el servidor de tots.

Literalment, serà “un esclau sense cap dret“.

Ha de ser així, a imitació seva, ja que a la Creu ocuparà el lloc darrer: allà donarà la vida “com a preu de rescat per tots els homes“, lit: “per molts“.

Ell ha vingut no per a disposar de servidors, sinó per a esdevenir servidor de tots.

És davant la Creu que hem de contemplar com Ell “ha vingut a servir els altres” i no “a fer-se servir“.

Allí, a la Creu, Déu va voler triturar-lo amb el sofriment, i lliurà la seva vida com a expiació (primera lectura).

A la Creu, també, es revelarà com “el gran sacerdot que, travessant els cels“, s’ha manifestat, a diferència dels altres, com l’únic capaç “de compadir-se de les nostres febleses“, ja que “ha estat provat en tot, encara que sense pecar“.

El Mestre es compadeix fins i tot de les debilitats dels apòstols que cauen en la temptació de buscar i desitjar ser els primers en detriment dels altres.

La Creu del Senyor és el “tron de la gràcia” des d’on se’ns concedeix “l’auxili que necessitem“; una misericòrdia que l’assemblea suplica en el Salm: “Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós“.

(Calendari-Directori de l´Any  Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.420)