2019 – DIUMENGE V DE DURANT L’ANY
Diumenge de la primera vocació
El Senyor predica la Paraula de Déu a la platja i veu dues barques, de les quals havien baixat els pescadors i en rentaven les xarxes.
Una era la de Simó Pere, a qui demana que l’aparti una mica de terra, i des de la barca estant predica.
Després li és dit que tiri endins i tiri les xarxes.
Per l’obediència a la seva Paraula la pesca esdevé abundant.
Per a Simó Pere el fet constitueix un signe de la santedat divina, fins al punt que exclama: ” Senyor, allunyeu- vos de mi, que soc un pecador”
El reconeix com a Kyrios i es prosterna als peus de Jesús.
Des d’aquesta experiència, Jesús crida Simó a l’apostolat, igualment a Jaume i Joan, fills de Zebedeu.
Tots ho deixaren tot per anar amb Ell.
Aquesta és la condició per a seguir-lo. La seva missió serà salvar els homes del mal, significat pel caos marí: “Des d’ara seràs pescador d’homes“.
Cada any, el vint-i-vuit de juny, el pòrtic de la basílica de Sant Pere de Roma és ornada amb una xarxa enramada de boix en memòria de la vocació dels apòstols i de l’Església.
També el Senyor crida Isaïes en la manifestació de la seva santedat.
Cada Eucaristia és la manifestació de la santedat del Senyor.
Som un poble que s’uneix amb els àngels a la lloança del tres vegades Sant (vegeu el Salm d’avui), i som un poble que se sent enviat pel Senyor i a caminar amb Jesús.
El trisagi “Sant, Sant, Sant” present en la lectura d’Isaïes passa al Nou Testament (cf. Ap 4:8) i expressa una litúrgia doxològica, eterna i còsmica, de la qual en participen la creació i els sants.
Els fidels també són cridats a participar-hi eternament.
El verset del Salm expressa el propòsit d’unir-se als àngels adorants per cantar a la presència del Senyor.
