2017 – DIUMENGE II D’ADVENT
A la primera lectura Isaíes anuncia el consol d’Israel i el seu alliberament.
El poble ja ha sofert més del que tocava per causa dels seus pecats i el missatger, ple d’alegria, anuncia que Déu, com un pastor, reunirà al seu poble per conduir-lo finalment a casa.
Joan el Baptista, anuncia Aquell que ve darrere d’ell, però que és més ell i que batejarà en l’Esperit Sant.
Alguna cosa gran s’està preparant: l’adveniment de Déu en la història, en la Paraula encarnada per obrade l’Esperit Sant.
Joan es defineix a si mateix com “la Veu”. No s’ha de permetre que la “Veu” es vagi extingint enmig de la bullíci, de la cridòria confosa i turbulenta del món.
És en el desert, en la solitud, en l’oració s’escolta “la Veu”.
L’Església, com Israel, ha d’anar al desert per escoltar la veu del missatger del Senyor, convidant-la a la conversió.
Ha d’anar a la riba del Jordà. Crist, diuen els Pares, és el nostre Jordà: “Magnum mysterium Iordanis”.
El salm 84 canta el trobament del cel i de la terra en Crist i l’Església entona en aquest temps d’espera: “Senyor, feu-nos veure el vostre amor i donaneu-nos la vostra salvació”.
Mn. Rafael Serra.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2018, Liturgia fovenda, p.36)
