2018-DIUMENGE III D’ADVENT
En la tradició s’anomena Diumenge “Gaudete” o Diumenge de l’alegria pel cèlebre incipit de l’introit: “Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop“.
La predicació del Baptista ocupa l’Evangeli.
Ell no ha de ser confós amb el Messies, davant del qual el Baptista s’humilia.
Ell és el qui batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc, ens farà veure els pecats des de l’amor de Déu i els cremarà.
La primera lectura del llibre de Sofonies és un cant d’amor del Senyor a Sió-Esposa.
El creient pot alegrar-se ja del que farà el Senyor en el futur, més enllà del present dolorós.
La festa vindrà i ja es pot tenir un pressentiment d’alegria.
Per això l’Apòstol diu “Germans, viviu sempre contents en el Senyor“.
És costum avui emprar els ornaments rosacis que anticipen l’alegria del Nadal i l’Epifania.
TEMPS D’ADVENT DES DEL 17 AL 24 DE DESEMBRE
L’Advent s’intensifica en aquests dies: l’Església ja no està per a una altra cosa sinó per rebre la glòria del Nadal del Senyor.
Se submergeix en un temps d’estupor remarcat amb les cèlebres antífones de la O del Magnificat.
Aquestes antífones es recullen en el Leccionari com a vers propi pel cant de l’al·leluia.
Tota la sinopsi convergeix en els anuncis immediats a la vinguda del Senyor. Pròpiament cada dia és una Anunciació del Senyor i del seu Precursor.
Els càntics quotidians del Benedictus i del Magnificat canten en les dues últimes fèries aquests anuncis.
Es prepara la sorpresa total del Nadal i de l’Epifania: “Déu s’ha fet home“.
Cada fèria és una anunciació del Senyor i tota la litúrgia s’amara del Crist anunciat, profetitzat i esperat.
L’Antic Testament arriba a la seva fi per donar pas al Nou Testament.
Determinen aquest temps els prefacis propis (II o IV d’Advent), i també les oracions del Missal per a cada dia.
Cal llegir-ho tot amb atenció, meditar-ho per descobrir la bellesa i la profunditat de la litúrgia de l’Església que prepara la celebració del Nadal i de l’Epifania.
El Fill, el naixement del qual esperem celebrar, és un Fill desitjat per la fe d’Israel i per tota la humanitat, assedegada de la revelació del misteri de Déu.
L’Església en la seva fe, amb analogia mariana, es fa ella mateixa mare del Senyor ja que l’engendrarà en el seu cor i en la seva fe.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019, Liturgia fovenda, p. 38).