2021 – DOMINGO III DE PASCUA :: DIUMENGE III DE PASQUA
|
Domingo del Resucitado en el cenáculo Domingo de la aparición en el cenáculo. En los tres ciclos, el III Domingo de Pascua se proclama una aparición de Cristo Resucitado a los discípulos. El Evangelio parte del retorno de los discípulos de Emaús y de su llegada a Jerusalén, donde está la comunidad reunida. Allí el Señor se presenta con el don de la paz. Una paz que el Señor nos regaló, que nos pertenece y nada ni nadie nos puede quitar. “Les mostró las manos y los pies“, es decir, se manifiesta visiblemente en la identidad de su humanidad. “Les mostró las manos“, abriendo los brazos, para recordar su posición en la Cruz. Surge la expresión “Al tercer día” que pasará al Credo apostólico más primitivo. Son los tres días: el primero, el de su muerte; el segundo, el de su sepultura; el tercero, el de su Resurrección y entrega del Espíritu. En la primera lectura, Pedro proclama el kerigma y Juan, en la segunda lectura, anuncia que la muerte de Cristo es redentora. En el Salmo, la Iglesia-esposa canta: “Haz brillar sobre nosotros, la luz de tu rostro, Señor“. Es la luz gloriosa que resplandece en el rostro de Cristo Resucitado. En este Domingo el Señor Resucitado abraza a su Iglesia con las marcas de su amor, así Él nos ha amado. La Presencia entregada del Señor se recibe “hoy” en la comunidad, en la Palabra, en los Sagrados Misterios y en la comunión con los hermanos. En la colecta la Iglesia se siente renovada y rejuvenecida por la Pascua, y en la antífona de entrada se canta el Salmo 65, uno de los “Salmos pascuales de la tradición“: es toda la tierra que debe aclamar al Señor. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.228s) |
Diumenge de l’aparició al cenacle. En els tres cicles, el III Diumenge de Pasqua es proclama una aparició de Crist Ressuscitat als deixebles. L’Evangeli es situa després de la tornada dels deixebles d’Emaús i de la seva arribada a Jerusalem, on hi ha la comunitat reunida. Allà el Senyor es presenta amb el do de la pau. Una pau que el Senyor ens va regalar, que ens pertany i que res ni ningú ens pot prendre. “Els va mostrar les mans i els peus“, és a dir, es manifesta visiblement en la identitat de la seva humanitat. “Els ensenyava les mans“, obrint els braços, per recordar la seva posició a la Creu. Sorgeix l’expressió “el tercer dia” que passarà al Credo apostòlic més primitiu. Són els tres dies: el primer, el de la seva mort; el segon, el de la seva sepultura; el tercer, el de la seva Resurrecció i lliurament de l’Esperit. En la primera lectura, Pere proclama el “kerigma” i Joan, a la segona lectura, anuncia que la mort de Crist és redemptora. En el Salm, l’Església- Esposa canta: “Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor“. És la llum gloriosa que resplendeix en el rostre de Crist Ressuscitat. En aquest Diumenge el Senyor Ressuscitat abraça la seva Església amb les marques del seu amor, així d’incommensurablement ens ha estimat. La Presència lliurada del Senyor es rep “avui” en la comunitat, en la Paraula, en els Sagrats Misteris i en la comunió amb els germans. A la oració col·lecta l’Església se sent renovada i rejovenida per la Pasqua, i en l’antífona d’entrada es canta el Salm 65, un dels “Salms pasquals de la tradició“: és tota la terra que ha d’aclamar el Senyor. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.223ss)
|
