2018 – DIUMENGE XVII DE DURANT L’ANY

“Diumenge de la multiplicació dels pans”.

Avui deixem l’Evangeli de Marc i reprenem l’Evangeli de Joan amb el relat de la multiplicació dels pans.

Aquesta narració introduirà el discurs del Pa de la vida que escoltarem en els quatre pròxims diumenges de manera continuada.

La primera lectura és com una anticipació en l’Antic Testament del gran signe o miracle del Messies. Un cop més el Senyor mostra el que pot fer amb “el poc que és nostre” amb la seva gràcia i així converteix el poc en una sobreabundància.

Les referències són clarament eucarístiques i eclesials. Apareixen les accions eucarístiques fonamentals: “prendre el pa, donar gràcies i repartir-lo”. Així el Senyor alimenta el seu poble.

Del que ha sobrat ha de ser recollit, amb la qual cosa van omplir dotze cistelles. L’Església tindrà una provisió eterna que haurà de ser distribuïda a totes les generacions.

S’anuncia així l’Eucaristia. La multiplicació dels pans és un signe pre-figuratiu d’aquesta.

Cada diumenge el Senyor parteix el pa per a nosaltres i alimenta el seu poble i per ara l’Esposa Església, contenta, canta en el Salm: “Tant bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat”.

I així va formant a l’Església i que figura a la segona lectura: “Un sol cos i un sol Esperit, com és única l’esperança”.

La finalitat primera de la celebració eucarística és la unitat de l’Església.

Després del gran signe volen proclamar rei al Profeta, però ell fuig. La reialesa de Jesús només es manifestarà a la Creu, allà es donarà no el signe, sinó la realitat, del sagrament.

Com diu el Cànon III: “Mireu l’ofrena de la vostra Església i reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat amb vós”.

(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p. 211).