2018 – DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY

“Diumenge del Shemà Israel, escolta, Israel“.

No hi ha cap mena de disparitat entre l’antiga i la nova aliança pel que fa al primer manament i a l’altre, que li és semblant.

Israel, sense parangó, va saber expressar amb paraules tant essencials: “Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres“. La única diferència és el que respon el Senyor al mestre de la Llei: “Estimar Déu i estimar els altres, és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar“.

I d’aquesta manera situa l’amor a Déu per damunt de tot ordre cultual i ens fa comprendre que només el Senyor, en la creu i en l’Eucaristia, ha estimat Déu i als germans “amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces” i només per la donació de l’Esperit nosaltres podem estimar així.

Això queda bellament explicitat a la segona lectura de la carta als Hebreus: “Per Ell s’acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells“.

L’Eucaristia de cada Diumenge fa present ara i aquí el seu sacrifici únic en virtut d’un sacerdoci que no passa mai: “será per sempre un sacerdot perfecte“.

El Salm d’avui és preciós perquè és l’únic Salm d’Israel que comença amb aquestes paraules: “Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu“.

Si podem estimar Déu amb tot el cor i amb tota l’ànima és perquè abans el Senyor ens ha estimat a nosaltres amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima, en el Fill i en l’Esperit.

Estimar Déu no és un manament, sinó una correspondència.

(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p. 280).