2018-DIUMENGE XXXIII DE DURANT L’ANY
“Diumenge de la fi del món present“.
L’Evangeli és ja escatològic. Al crit de l’arcàngel Miquel serà salvat el poble de Déu quan el Senyor torni en la glòria del seu Regne (primera lectura).
L’Evangeli, després d’anunciar els signes que precedeixen el final, signes espantosos, diu estranyament que el Senyor no ve per judicar sinó per reunir els seus elegits que vindran dels quatre vents.
Les paraules del Fill sobreviuran a la destrucció del cel i de la terra. Són paraules que passaran sobre nosaltres i sobre totes les generacions: “El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran“.
Els creients s’obren a la gran esperança de la salvació i del Regne consumat.
Han de viure, enmig de les vicissituds de la història del món i pròpia, que el Salm expressa delicadament: “Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi“.
Només tenim la certesa del sacrifici de Jesús, que, segons la carta als Hebreus, és únic, sacrifici i perpetu. Per aquest sacrifici serem salvats.
