2018-OCTAVA DE NADAL
SANTA MARIA, MARE DE DÉU
L’Església dedica avui a Maria el títol més gran: “Mare de Déu» (Theotokos).
El títol mariològic per excel·lència és la professió de fe cristològica.
El que ens ha nascut és vere Deus i vere homo i Maria és veritablement la Mare de Déu, “més gloriosa que els querubins i incomparablement més venerable que els serafins» segons el Agyos estin.
La solemnitat mariana d’avui és la més antiga que l’Església d’occident dedica a la benaurada Mare de Déu.
És com si l’Església no pogués marxar del bressol del Senyor, sense saludar Aquella que ens va donar el Verb diví.
Tot i que l’inici de l’any civil no té cap significat litúrgic cal tenir-ho en compte pastoralment.
El Leccionari posa com a primera lectura la benedicció sacerdotal que Israel utilitzava en la seva festa de l’any nou.
De la mistagògia de la tradició litúrgica:
Avui és el principi de la nostra salvació,
la revelació del Misteri etern:
el Fill de Déu es fa Fill de la Verge.
Gabriel anuncia la gràcia i nosaltres,
també amb ell, aclamem la Mare de Déu:
«Alegreu-vos, oh plena de gràcia, el Senyor és amb vós!».
Alegreu-vos, Mare de Déu.
Alegreu-vos, rescat d’Eva.
Alegreu-vos, esbarzer vivent;
alegreu-vos, oh llum, oh càtedra de la Saviesa, escala i porta;
alegreu-vos, carrossa divina.
Alegreu-vos, núvol lleuger, santuari i recipient daurat.
Alegreu-vos, muntanya, tabernacle i taula.
Exapostolari de la Litúrgia bizantina
