2019 – Dijous i Divendres Sants
DIJOUS SANT EN LA CENA DEL SENYOR
“Amb la Missa que té lloc en les hores vespertines de dijous de la Setmana Santa, l’Església comença el Tríduum pasqual i evoca aquell últim sopar, en el qual el Senyor Jesús, la nit en què fou traït, havent estimat els seus fins a l’extrem els seus que eren al món, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seva Sang sota les espècies del pa i del vi, i les va lliurar als apòstols perquè les sumissin, manant-los que ells i els seus successors en el sacerdoci també les oferissin” (Caeremoniale episcoporum, n. 297).
De la mistagògia dels Pares:
Va ser una tarda perfectíssima, en la qual Crist va acomplir la veritable Pasqua; va ser una tarda, l’última tarda, en la qual Crist va segellar la seva doctrina; tarda, les tenebres de la qual foren il·luminades; tarda, que feu nova la desena quarta lluna del dia del sol; Déu va manar aquell dia que la sinagoga immolés l’anyell de la desena quarta lluna de Nissan i que cada any fossin preparats els àzims.
El vespre, doncs, d’aquella Pasqua, va atorgar a la seva Església el manament que renovés la memòria de l’Anyell, Fill del nostre Déu. El qual, abans que per nosaltres fos entregat a la mort, donà el seu Cos i la seva Sang.
Aquella tarda, en la qual els jueus usaven els àzims, Jesús va constituir l’Església hereva de la seva Sang davant del món.
Oh tarda gloriosa, en la qual s’acompliren misteris tan grans! Fou segellada l’antiga aliança, i l’Església dels gentils fou enriquida!
Tarda beneïda, temps beneït, en què la Cena fou consagrada; taula beneïda que esdevingué un altar pels apòstols.
En aquella Cena el Senyor ens donà l’aliment espiritual i la beguda espiritual, com ho havia predit Isaïes».
(Sant Efrem (sermó IV)
DIVENDRES SANT EN LA PASSIÓ DEL SENYOR
En aquest dia, en què “Crist el nostre Anyell pasqual ha estat immolat“, l’Església, meditant sobre la Passió del seu Senyor i Espòs i adorant la Creu, commemora el seu naixement del costat de Crist adormit a la Creu i intercedeix per la salvació de tot el món.
El centre de la celebració és la proclamació de la Passió i mort de Jesús, que, segons antiga tradició és de sant Joan “el qui va veure i va donar testimoni, i Déu sap que diu la veritat“.
El cim del relat són les paraules de Jesús. “Tot s’ha complert“: el designi del Pare, l’obediència del Fill i el lliurament de l’Esperit Sant.
L’oració avui és més que mai universal, prega per tot i per tots, perquè no hi ha res ni ningú que quedi exclòs de la redempció de Crist.
Adora amb un immens amor la Creu del Senyor i s’uneix als seus sofriments, fins i tot amb la comunió eucarística.
Una Eucaristia que només avui no trenca el dejuni. Del qual el Concili Ecumènic afirma “Serà sagrat el dejuni pasqual, que s’ha d’observar arreu el Divendres Sant i, si hi ha oportunitat, també s’estendrà a Dissabte Sant, a fi d’arribar així als goigs del diumenge de Pasqua amb l’ànima encelada i oberta” (LG n. 110).
De la mistagògia dels Pares:
“Glòria a Vós, amic dels homes.
Glòria a Vós, oh misericordiós.
Glòria a Vós, oh magnífic.
Glòria a Vós, que heu vingut a salvar les nostres ànimes.
Glòria a Vós, que vau ser lligat a la columna.
Glòria a Vós, que fóreu flagel·lat.
Glòria a Vós, que fóreu escarnit.
Glòria a Vós, que fóreu clavat a la Creu.
Glòria a Vós, que fóreu sepultat i heu ressuscitat.
Glòria a Vós, predicat pels homes que han cregut en Vós.
Glòria a Vós que heu pujat als cels.
Glòria a Vós, que us heu dignat a salvar el pecador, per la vostra misericordiosa bondat”
Sant Efrem (del Sermó sobre els sofriments del Salvador IX)
