2019 – DILLUNS DINS L’OCTAVA DE PASQUA
La importància de l’anunci de la Resurrecció es manifesta en l’Octava de Pasqua ja que constitueix litúrgicament un sol dia: es proclamen les set epifanies de la Resurrecció.
Cada dia es proclama una aparició de Crist ressuscitat a la comunitat apostòlica.
Com també cada dia es repeteix el mateix vers de l’al·leluia: “Avui és el dia que ha obrat el Senyor“.
Cal recordar que aquests Evangelis es proclamen també a les Vigílies prolongades dominicals (unes vigílies que freqüentment s’obliden).
Teològicament, és important la simbologia del “Dia vuitè“.
És un dia únic i vuitè, en el sentit que surt del septenari, forma part de l’altre “eón”. Del temps del món al temps de Déu.
L’Església no va substituir el sàbat pel Diumenge.
El sàbat per la tradició dels Pares forma part de la creació i de l’aliança.
Però el “vuitè i únic dia” és una nova creació.
En la celebració cristiana participem sacramentalment del misteri del vuitè i únic dia.
L’octava de Pasqua porta aquesta significació.
Nota sobre la lectura dels Fets dels Apòstols en temps pasqual
A la Missa del dia de Pasqua s’inicia la lectura dels Fets dels Apòstols.
Reservar la lectura d’aquest llibre bíblic per al temps de Pasqua és una costum ecumènica i antiquíssima.
Lluc, que va transmetre el relat de la concepció per obra de l’Esperit Sant de la humanitat de Jesús, en el llibre dels Fets relata el naixement del Cos eclesial de Crist per la gràcia de Pentecosta i el seu creixement.
El protagonista real de la història de l’Església naixent és l’Esperit Sant.
El llibre dels Fets, en sentit espiritual, és inacabat perquè cada comunitat eclesial està cridada a escriure capítols de la seva història que no acabarà fins que el Senyor vingui a la glòria del seu Regne.
En la litúrgia bizantina la lectura dels Fets ja comença la Nit de Pasqua.
El Senyor regala a la comunitat de tots els temps “un sol cor i una sola ànima“.
La vida de l’Església naixent, els seus desenvolupaments missioners, les seves dificultats, sempre serà un referent paradigmàtic per a la vida de l’Església de tots els temps.
D’aquest llibre escoltem la predicació kerigmàtica dels apòstols; per als qui creuen en Jesús, el Senyor, és el perdó dels pecats i per a tots és el jutge de vius i morts.
Aquest llibre es llegeix a tres nivells:
- íntegrament a l’Ofici de lectura (anys parells)
- les parts més centrals, en les primeres lectures dels Diumenges (repartides entre els cicles A, B i C)
- finalment, en una selecció relativament abundant i ben ordenada, a les Misses La lectura d’un mateix llibre a la Missa i a l’Ofici únicament es dóna en la Cinquantena i en l’Advent (amb Isaïes). Pel que fa a les lectures de la Cinquantena a l’Ofici, cal notar que són més llargues que d’habitual.
