2021 – II Semana de Cuaresma.
|
LUNES La oración del libro de Daniel puede ser también la nuestra en este tiempo de Cuaresma. A la Iglesia sólo le queda la vergüenza de los pecados de sus hijos e hijas, pero incluso esto debe ser ofrecido al Señor. Porque a pesar del pecado, Dios puede verter en su regazo una buena medida, apretada, sacudida y repleta. El perdón de Dios nos hace indulgentes con los demás. MARTES La enseñanza evangélica de hoy versa sobre la autenticidad y la rectitud de intención. El cristiano debe buscar siempre la pureza del corazón. Forma parte de su combate espiritual para que no sea encontrado entre los que “dicen y no hacen”. El culto al Dios viviente siempre debe ir acompañado de la práctica de la justicia: “Buscad la justicia, socorred al oprimido, proteged el derecho del huérfano, defended a la viuda”. El comportamiento de los maestros de la ley y los fariseos es seriamente reprobado y denunciado por el Señor. Nunca los cristianos, ni en su oración ni en su caridad, deben actuar “para que los vea la gente”. La enseñanza de Jesús está en continuidad con la profecía de Isaías y el Salmo responsorial. MIÉRCOLES Este Evangelio se proclamaba ya en el s. V, en Roma, tal día como hoy. Tras anunciar su muerte y Resurrección, Jesús dialoga con la madre de los Zebedeos. El Señor no les niega que puedan ser bautizados en su Bautismo y que puedan beber su Copa. Les dice que lo harán después, cuando reciban el bautismo de la Nueva Pascua y beban la copa de la Nueva Alianza en la Eucaristía. JUEVES Se proclama la parábola de Lázaro, propia de Lucas. El rico es quien, lleno de sí mismo y de sus bienes, no deja espacio a la compasión en su vida. El pobre, con su indigencia y abandono,merece tener parte en el misterio de la Pascua de Jesucristo. De hecho, el pobre es el mismo Jesucristo. Recordemos la antífona “In paradisum”: “Y tengas con Lázaro, pobre, un descanso eterno”. VIERNES La tan conocida historia de José, hijo de Jacob, vendido por sus hermanos, que escuchamos en la primera lectura, y la parábola del Evangelio nos dicen que José fue una imagen profética de Jesucristo. También él, perseguido por sus hermanos, será puesto en manos de los paganos. Estas lecturas forman parte del sustrato más antiguo del Leccionario fe- rial (s. V) SÁBADO Hoy se proclama la parábola del hijo pródigo. Recomendamos la lectura del n. 1439 del “Catecismo de la Iglesia Católica” donde se manifiesta el sentido cuaresmal y al mismo tiempo pascual de esta parábola. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.152) |
DILLUNS L’oració del llibre de Daniel pot ser també la nostra en aquest temps de Quaresma. A l’Església només li queda la vergonya dels pecats dels seus fills i filles, però fins i tot això ha de ser ofert al Senyor. Perquè malgrat el pecat, Déu pot abocar a la nostra falda “una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar”. El perdó de Déu ens fa indulgents amb els altres. DIMARTS L’ensenyament evangèlic d’avui versa sobre l’autenticitat i la rectitud d’intenció. El cristià ha de cercar sempre la puresa del cor. Forma part del seu combat espiritual, perquè no sigui trobat entre els qui “diuen i no fan”. El culte al Déu vivent sempre ha d’anar acompanyat de la pràctica de la justícia: “Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes”. El capteniment dels mestres de la llei i dels fariseus és seriosament blasmat i denunciat pel Senyor. Mai els cristians, ni en la seva pregària ni en la seva caritat, han d’actuar “per fer-se veure de la gent”. L’ensenyament de Jesús està en continuïtat amb la profecia d’Isaïes i el Salm responsorial. DIMECRES Aquest Evangeli es proclamava ja al s. V, a Roma, tal dia com avui. Després d’anunciar la seva mort i Resurrecció, Jesús dialoga amb la mare dels Zebedeus. El Senyor no els nega que puguin ser batejats amb el seu Baptisme i que puguin beure el seu Calze. Els diu que ho faran “després”, quan rebin el Baptisme de la Nova Pasqua i beguin el Calze de la Nova Aliança en l’Eucaristia. DIJOUS Es proclama la paràbola de Llàtzer, pròpia de Lluc. El ric és qui, ple de si mateix i dels seus béns, no deixa espai a la compassió en la seva vida. El pobre, amb la seva indigència i abandó, mereix tenir part en el misteri de la Pasqua de Jesucrist. De fet, el pobre és el mateix Jesucrist. Recordem l’antífona “In paradisum”: “Que tinguis amb Llàtzer, pobre “quòndam”, un repòs etern”. DIVENDRES La tan coneguda història de Josep, fill de Jacob, venut pels seus germans, que escoltem a la primera lectura, i la paràbola de l’Evangeli ens diuen que Josep fou una imatge profètica de Jesucrist. També Ell, perseguit pels seus germans, serà posat en mans dels pagans. Aquestes lectures formen part del substrat més antic del Leccionari ferial (s. V). DISSABTE Avui es proclama la paràbola del fill pròdig. Recomanem la lectura del n. 1439 del Catecisme de l’Església Catòlica on es manifesta el sentit quaresmal i alhora pasqual d’aquesta paràbola. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.151s)
|
DILLUNS
L’oració del llibre de Daniel pot ser també la nostra en aquest temps de Quaresma.
A l’Església només li queda la vergonya dels pecats dels seus fills i filles, però fins i tot això ha de ser ofert al Senyor.
Perquè malgrat el pecat, Déu pot abocar a la nostra falda “una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar”.
El perdó de Déu ens fa indulgents amb els altres.
DIMARTS
L’ensenyament evangèlic d’avui versa sobre l’autenticitat i la rectitud d’intenció.
El cristià ha de cercar sempre la puresa del cor. Forma part del seu combat espiritual, perquè no sigui trobat entre els qui “diuen i no fan”.
El culte al Déu vivent sempre ha d’anar acompanyat de la pràctica de la justícia: “Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes”.
El capteniment dels mestres de la llei i dels fariseus és seriosament blasmat i denunciat pel Senyor.
Mai els cristians, ni en la seva pregària ni en la seva caritat, han d’actuar “per fer-se veure de la gent”.
L’ensenyament de Jesús està en continuïtat amb la profecia d’Isaïes i el Salm responsorial.
DIMECRES
Aquest Evangeli es proclamava ja al s. V, a Roma, tal dia com avui.
Després d’anunciar la seva mort i Resurrecció, Jesús dialoga amb la mare dels Zebedeus.
El Senyor no els nega que puguin ser batejats amb el seu Baptisme i que puguin beure el seu Calze.
Els diu que ho faran “després”, quan rebin el Baptisme de la Nova Pasqua i beguin el Calze de la Nova Aliança en l’Eucaristia.
DIJOUS
Es proclama la paràbola de Llàtzer, pròpia de Lluc.
El ric és qui, ple de si mateix i dels seus béns, no deixa espai a la compassió en la seva vida.
El pobre, amb la seva indigència i abandó, mereix tenir part en el misteri de la Pasqua de Jesucrist.
De fet, el pobre és el mateix Jesucrist.
Recordem l’antífona “In paradisum”: “Que tinguis amb Llàtzer, pobre “quòndam”, un repòs etern”.
DIVENDRES
La tan coneguda història de Josep, fill de Jacob, venut pels seus germans, que escoltem a la primera lectura, i la paràbola de l’Evangeli ens diuen que Josep fou una imatge profètica de Jesucrist.
També Ell, perseguit pels seus germans, serà posat en mans dels pagans.
Aquestes lectures formen part del substrat més antic del Leccionari ferial (s. V).
DISSABTE
Avui es proclama la paràbola del fill pròdig.
Recomanem la lectura del n. 1439 del Catecisme de l’Església Catòlica on es manifesta el sentit quaresmal i alhora pasqual d’aquesta paràbola.
(Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.151s)
