2019 – DIUMENGE DE PASQUADE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Vetlla pasqual a la nit Santa
L’oració col·lecta, després de la lectura de l’Apòstol, invoca Déu que fa “resplendir aquesta nit santíssima amb la glòria de la Resurrecció del Senyor“.
És la nit en què se celebra la “Mare de totes les vigílies“: l’Església lloa Déu perquè “Crist, la nostra Pasqua, ha estat immolat” (Prefaci I de Pasqua).
La Pasqua de Crist és també la nostra Pasqua: “En la seva mort, la nostra mort ha estat vençuda, en la seva Resurrecció tots hem tornat a la vida” (Prefaci II de Pasqua).
L’Església se sent participant del pas-èxode de Crist a través de la mort a la vida.
Ella mateixa reneix i es gaudeix de “la nova vida que brolla dels sagraments pasquals” (oració sobre les ofrenes): pel Baptisme se submergeix amb Crist en la seva Pasqua; per la Confirmació rep l’Esperit de la vida; i en l’Eucaristia participa del Cos i la Sang de Crist, com a memorial de la seva mort i resurrecció.
Amb alegria, la comunitat, cantant el Salm Sicut cervus, es dirigeix a la font baptismal per proclamar les meravelles del nou naixement per mitjà del signe de l’aigua.
Perquè Crist ha Ressuscitat i viu a la glòria del Pare i en la donació de l’Esperit Sant, l’Església celebra amb eficàcia salvadora la Iniciació cristiana per als catecúmens i també per als fidels que renoven el Baptisme (renovar vol dir partir de la primera gràcia) i celebren el Banquet eucarístic.
La litúrgia es precedida del bell lucernari.
De la mistagògia dels Pares:
«Oh nit més brillant que el dia.
Oh nit més bella que el sol.
Oh nit més blanca que la neu.
Oh nit més resplendent que les torxes.
Oh nit més deliciosa que el paradís.
Oh nit lliure de tenebres.
Oh nit plena de llum.
Oh nit que desvetlles el cor.
Oh nit que fas vetllar amb els àngels.
Oh nit terrible per als dimonis.
Oh nit anhel de tot un any.
Oh nit mare dels neòfits… »
Asteri d’Amasé, anomenat el Sofista (PG 40, 433-444)
Cal donar el màxim valor a la proclamació de l’Evangeli.
És el primer Evangeli (evangeli alpha) que els conté tots i pel qual tots adquireixen sentit.
És realment la Bona Notícia, magnífica i inaudita de la Resurrecció de Crist.
Per arribar a aquest Evangeli s’han escoltat les “Profecies” de l’Antic Testament (creació, sacrifici d’Isaac, Èxode, l’anunci de la nova aliança, l’aigua de la vida).
Les profecies estan acompanyades amb el cant dels Salms, traspassats del sentit pasqual i de les oracions col·lectes que indiquen la interpretació cristològica de cada text.
Són pregàries antiquíssimes i belles teològicament.
L’Evangeli de la Resurrecció és el punt culminant (punctum saliens) de la celebració de la litúrgia de la Paraula (tant en la Vetlla com en el dia de Pasqua).
La salmòdia de la Nit de Pasqua és molt bella i cal fer tot el possible perquè sigui cantada. Són Salms d’amor, de l’Esposa enamorada del Senyor que ha lliurat la seva vida per ella.
Si alguna vegada adquireix sentit plena l’ornamentació floral és al voltant de l’ambó, ja que recorda al jardí de la resurrecció i els diaques (segons els comentaris patrístics) representen els àngels de la resurrecció.
En algunes litúrgies, com ja consta en la peregrina Egèria, és el mateix bisbe qui proclama l’Evangeli de la Resurrecció la nit de Pasqua (no hi ha cap inconvenient que en la nit de Pasqua, a la catedral, sigui el bisbe que, si vol, avui proclami l’Evangeli).
