2019 – DIUMENGE DESPRÉS DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
Lauda Salvatorem.
La nova Sió, la Jerusalem espiritual, on es reuneixen els fills de Déu de tots els pobles, llengües i cultures, lloa el Salvador in hymnis et canticis.
En efecte, són inesgotables l’estupor i la gratitud pel do de l’Eucaristia.
Aquest do supera tota lloança, “no hi ha cant que sigui digne d’Ell» (Seqüència de Corpus).
L’Eucaristia va ser ja figurada en l’ofrena del pa i del vi de Melquisedec, el qual, al seu torn, en el Salm s’interpreta com a figura del sacerdoci de Crist: “Vos sou sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec“.
A la segona lectura escoltem el relat de la institució de l’Eucaristia segons Pau: “La tradició que jo he rebut ve del Senyor“.
En aquest text i en el relat de la multiplicació dels pans es consignen els quatre verbs que tenen com a subjecte el mateix Senyor:“va prendre pa, digué l’acció de gràcies, el partí i el donà“, que corresponen als quatre elements essencials del banquet eucarístic.
Són les accions del Senyor: prendre el pa (presentació de les ofrenes), donar gràcies (anàfora), partir (el pa) i donar-lo (comunió).
“El miracle de la multiplicació dels pans, quan el Senyor va dir la benedicció, va partir i va distribuir els pans per mitjà dels seus deixebles per alimentar la multitud, prefigura la sobreabundància d’aquest únic pa de la seva Eucaristia (CEC n. 1335)”.
Com canta la Seqüència, l’Eucaristia és Ecce panis angelorum, factus cibus viatorum: vere panis filiorum.
Cada vegada que ens reunim per celebrar l’Eucaristia «proclamem la mort del Senyor fins que torni» (donec venias).
El fruit preciós és la unitat del Cos místic: l’Eucaristia fa l’Església.
De la mistagògia dels Pares:
“Es, certament, admirable el fet que Déu fes ploure mannà per als pares i els alimentés cada dia amb aquell menjar celestial (…)
Considera doncs, ara, què és més excel·lent, si aquell pa d’àngels o la carn de Crist, que és el cos de vida.
Aquell mannà queia del cel, aquest està per sobre del cel; aquell es corrompia si es guardava per a l’endemà, aquest no només és aliè a la corrupció, sinó que comunica la incorrupció a tots els que el mengen amb reverència (…)
Si t’admira allò que no era més que una ombra, molt més ha d’admirar-te la realitat (…)
Els dons que tu posseeixes són molt més excel·lents, perquè la llum és més que l’ombra, la realitat més que la figura, el Cos del Creador més que el mannà del cel».
Sant Ambròs (Sobre els Misteris 43, 47-49)
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 208)
