2019 – DIUMENGE II DE QUARESMA
Diumenge de la Transfiguració del Senyor
Lluc és l’únic que menciona quelcom sobre el contingut de la conversa de Jesús amb Moisès i Elies: “parlaven del traspàs d’ell que s’havia d’acomplir a Jerusalem“, per tant, de la redempció del món.
Els deixebles entendran després de la Resurrecció quina és la seva veritable transfiguració.
La veu del Pare, la presència de l’Esperit i el cos transfigurat profetitzaven el Misteri Pasqual.
Serà en aquest cos gloriós del Senyor on quedarà definitivament segellada l’aliança de Déu amb la humanitat.
Una aliança que originalment començà amb la d’Abraham mitjançant l’arcaica cerimònia descrita a la primera lectura, que produeix els mateixos signes (somni profund i terror davant el Numinós).
És un esdeveniment no tancat en sí mateix sinó obert al futur.
Adquireix sentit la segona lectura: el cristià és per avançat un ciutadà del cel.
El cel és el lloc on el nostre pobre cos es transfigurarà per ser configurat al cos gloriós de Jesucrist, “gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers“.
