2019 – DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY
Diumenge del discurs de la missió.
Com un assaig de la missió general que vindrà després i a semblança de Moisès, Jesús organitza una missió amb setanta-dos deixebles, ells han de ser heralds de la seva presència.
Els envia de dos en dos perquè el seu testimoni sigui vàlid. Els envia sense res i a canvi de res.
Aniran inermes, “com anyells enmig de llops“, perquè aprenguin a participar de la identitat del qui és l’Anyell de Déu. La pobresa més absoluta serà la seva credencial.
No tenen res que sigui seu, tot ho han rebut. La seva riquesa és l’Evangeli que proclamaran.
Hauran de proclamar la pau messiànica (shalom) i els fills de la pau els rebran a casa seva.
La seva presència serà una benedicció per als qui hi habiten. Ells acompanyaran l’anunci del Regne amb les obres de misericòrdia i amb la seva autoritat sobre el mal.
Si no els reben hauran d’anar a un altre lloc, i deixar-ho al judici de Déu sense que quedi en el seu cor cap ressentiment (per això s’han de treure la pols del calçat).
La seva missió sembla reeixida i tornen plens d’alegria i expliquen a Jesús tot el que els ha succeït (al Senyor cal expli- car-ho tot).
Jesús fa aquí una revelació determinant: “Veia Satanàs que queia del cel com un llamp“.
Quan l’evangeli és anunciat, el Mal radical, el Maligne, és derrotat.
L’alegria dels deixebles no rau tant sols en això: la seva alegria ha de ser gran perquè els seus noms estan inscrits en el cel.
Tant la missió com l’anunci de la pau són el compliment de la profecia del III Isaïes (primera lectura).
Des del si de l’Església flueix l’amor de Déu que es mani- festa com a pau per al món.
Una pau que és “com un torrent desbordant“.
És amb un desig de pau i de misericòrdia que l’Apòstol culmina de manera impressionant la carta als Gàlates: “La pau i la misericòrdia sobre l’Israel de Déu“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 220)
