2019 – DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY
Diumenge de l’exhortació a la vigilància.
En continuïtat amb l’ensenyament del Diumenge anterior, el Senyor ens exhorta a la vigilància i a estar preparats, “amb el cos cenyit i els llums encesos“, és a dir, amb l’actitud pròpia dels servents i amb la llum de la fe radiant al cor.
El Senyor torna com a Espòs, i Ell mateix, una cosa realment meravellosa!, se cenyirà, els farà seure a taula i els servirà.
Tot s’intercanvia: els servents es converteixen en senyors, i el Senyor es converteix en el servidor de tots.
La imatge nupcial és suggerent.
El Senyor torna de nit, cal esperar-lo amb els ulls encesos i preparats.
Com en la nit de l’Èxode, primera lectura, com a la nit de Pasqua, com en la Vetlla Pasqual.
El Senyor acompanya la seva exhortació amb la paràbola del l’administrador sol·lícit i fidel.
Als deixebles els han estat consignats i confiats els béns del Regne, els dons de la redempció de Jesucrist, i ells, segons la mesura que cadascú ha rebut, han de fer-los fructificar.
Tot això es viu en la fe.
Una fe que l’autor de la carta als Hebreus exposa en l’anomenat “himne a la fe”, i que conté la bellíssima definició: “Creure és posseir anticipadament els béns que esperem“.
Amb l’antífona de comunió, beneïm el Senyor.
En cada Eucaristia, el Senyor és l’amfitrió.
Ens convida i ens fa seure a la taula del Regne, anticipant i tastant el banquet escatològic: “Esto nobis praegustatum“.
Així el petit ramat gaudeix del Regne que el Pare ha tingut bé a donar-li.
