2019 – DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY
Diumenge de les paràboles de la misericòrdia.
Les paràboles de la misericòrdia són el punt culminant de l’anunci de l’Evangeli segons Lluc, del qual es diu que és el “scriba mansuetudinis Christi“.
És altament recomanable optar per llegir íntegrament l’Evangeli i no la versió breu.
L’assemblea té el dret d’escoltar la integritat de les paràboles de la misericòrdia.
És evident que el Senyor descriu la cardiografia del cor del Pare i s’identifica a si mateix en el relat.
A través d’aquestes paràboles el Senyor es refereix al Pare, a si mateix, el Fill, i l’Esperit Sant.
La missió conjunta del Fill i de l’Esperit dóna la clau d’interpretació d’aquestes paràboles, també de la seva predicació.
El “Senyor, que es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble“, primera lectura, es revela com el Pare d’entranyes de misericòrdia.
La interpretació és cristològica, ja que el pecat d’Adam ha convertit la humanitat en l’ovella perduda, que camina sense rumb lluny de Déu i necessita el Pastor bo que la recondueixi a Déu Pare; o també, ha convertit cada home en el “fill pròdig”, que famolenc i malbaratant l’herència preciosa, experimenta nostàlgia de la casa del Pare i retorna per un impuls de la gràcia.
Allà l’espera el Pare que, amb les seves mans, el Fill, l’abraça i el posa en el seu si, l’Esperit Sant.
Tota l’Església canta el camí del retorn amb la resposta del Salm: “Aniré a trobar el meu pare i li diré “Pare he pecat“.
Sant Pau, escrivint a Timoteu, diu de si mateix que és un model. Però, per què? Només perquè Jesús es va compadir d’ell. I l’Apòstol professa la fe: “Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els peca- dors, jo sóc el primer“.
