2019 – El pal·li que rebrà l’arquebisbe Joan el rep en la seva persona tota l’arxidiòcesi.

La fórmula litúrgica del lliurament del pal·li.

Dissabte vinent a la Catedral Metropolitana, el Sr. Nunci lliurarà el pal·li al nostre arquebisbe Joan. El rep ell, però en ell, el rep tota l’Església diocesana. Ja que li és lliurat en tant que és arquebisbe de Tarragona, altrament no seria. Com diu la fórmula de la imposició és en honor per l’Església, que li ha estat confiada. 

Segons la voluntat del Papa Francesc s’ha retornat l’antic ús: és un comissionat del Papa (en aquest cas el Nunci) que lliura el pal·li a la pròpia seu del bisbe metropolità i en presència dels bisbes sufraganis i del poble sant de Déu .

La litúrgia és molt simple: al començament de la celebració el Nunci del Sant Pare, portador del pal·li, que ha estat posat damunt de l’altar, imposa, després d’haver fet la professió de fe, el pal·li amb aquesta fórmula litúrgica. Ja que el lliurament l’escoltarem en llatí, n’he fet versió i us l’envio.

Després de la imposició del pal·li el nostre arquebisbe rebrà el osculum pacis de part de tots els bisbes sufraganis com a signe visible de comunió de tots amb ell i per ell (és a dir, no sense ell) amb el qui presideix la comunió de totes les Esglésies, el vicari de Pere, l’estimat Papa Francesc.

Comentari
La fórmula litúrgica descriu la significació del pal·li, donat en primer lloc ad decorem de l’Església de Tarragona, que, des d’antic, ha presidit la comunió de les Esglésies de la Tarraconense. Tots en coneixem la tradició i la història, expressada en la praxi conciliar fins als nostres dies. Tot honor donat a una Església és sempre un servei, en aquest aquet cas un servei de comunió. Ja que també el metropolità que ocupa el primer lloc ha d’ocupar el darrer per a ser servidor de tots. La bellesa d’una Església és sempre la seva santedat, la dels seus pastors i dels seus fidels. Sota el signe del pal·li l’Església de Tarragona participa de la confessió de fe de Pere. És la fe de l’Església indivisa i que, des de Pentecostes, ha conservat la successió apostòlica.
El pal·li és més antic com insígnia episcopal que no pas el bàcul i encara menys la mitra. Els successors de Pere el portaven ja al segle IV (segons es representa en antiquíssims mosaics). Procedeix de l’antic omophorion, que els bisbes orientals també empren. La banda de llana, actualment en forma de Y, té una clara significació evangèlica: el bisbe (i tots els qui participen del seu ministeri, els preveres) han de cercar i portar, a semblança del bon pastor, l’ovella perduda, segons la bella paràbola del capítol de la misericòrdia de l’Evangeli de Lluc. Això adquireix una ressonància encara més forta amb els continguts magisterial del Papa Francesc que postula una Església en èxode, en sortida constant de sí mateixa, per anar a l’encontre del món. El pal·li recorda la naturalesa essencial de l’Església, que és ser missionera. Les al·legories litúrgiques medievals volien veure en les creus que l’ornen la significació dels signes de la passió del Senyor. Molt aviat s’introduí el costum de lliurar el pal·li als bisbes metropolitans com a signe de comunió amb la Seu Apostòlica.La fórmula litúrgica  del lliurament és sòbria i bella. Després de la doxologia inicial, el text empre un verb carregat de significat teològic (tradimus), reforçat pel lloc, des d’on ha estat tret, la Confessió de Pere. Per tant, el pal·li custodiat allí, es vincula amb la confessió de fe de Pare, sobre la qual el Senyor edifica la seva Església.  El signe s’emmarca dins de la traditio apostolica.

Les paraules del lliurament expressen una bellíssima eclesiologia, que respira l’eclesiologia dels Pares, feliçment retrobada en la Lumen Gentium, una eclesiologia de comunió, essencialment sinodal. Com a signe de comunió pastoral amb el successor de Pere el pal·li dels metropolitans expressa la catolicitat de l’Església. Una catolicitat que els cristians de Tarragona portem inscrita ànima endins per raó de la memòria eclesial de sant Fructuós que, abans de la seva oblació, pregà per l’Església catòlica estesa d’orient a occident.

Així el signe del pal·li és segons les paraules del lliurament:

• Símbol d’unitat (signum unitatis), la unitat entre les Esglésies particulars que formen una província eclesiàstica i d’aquestes amb el bisbe de Roma, el Papa. Una unitat que fa resplendir la unitat de tota l’Església, que quan es reuneix per celebrar els Sants Misteris fa present tota l’Església de Crist.
• La fórmula de lliurament empra una paraula preciosa: tessera comunionis (signe de comunió). La paraula preciosa és tessera, que significa originàriament un element que pertany a un conjunt i que, sense el conjunt, no té la seva plena comprensió, significació o valor. D’aquí ve la paraula tessel·la que és la peça d’un mosaic. El pal·li d’un metropolità resplendeix en tant que és signe de comunió amb la Seu Apostòlica, si no hi fos restaria una peça que faltaria a la comunió de totes les Esglésies amb Pere. És la inclusió entre les Esglésies particulars i l’Església universal, la qual no existeix sinó en forma d’Esglésies particulars. La bellesa ve donada per la conjunció de cadascuna de les parts. La unitat ornamenta l’Esposa de Crist, que és l’Església.
• És també vincle de caritat (vinculum caritatis). Adoneu-vos que és un nom de l’Eucaristia. El ministeri episcopal és sempre ministerium amoris. El vincle de la caritat entre les Esglésies està fonamentada en la mateixa Eucaristia que celebrem. És també un estímul (incitaméntum) per mantenir-nos ferms en el servei al poble sant de Déu. Ja que la fortalesa dels pastors participa de la fortalesa del únic pastor que arriba fins a la creu.
• Les expressions conclusives són també ben escaients pel temps d’Advent, en el qual, el nostre Arquebisbe rebrà el pal·li ja que recullen les paraules de sant Pau:  Quan es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre (Tit 2:14). Són paraules que escoltarem en la segona lectura de la nit de Nadal. El vestit de glòria i d’immortalitat l’ha de rebre no només el qui rep el pal·li, sinó amb ell, els fidels (el ramat), que li han estat encomanats.

Com a curiositat s’ha de saber que cada anys són dos els anyells escollits, de la llana dels quals, es confegeix els pal·lis. En tenen cura a l’abadia de Tre Fontane, dels trapencs i amb la llana esquilada són confeccionats per les monges benedictines del monestir de santa Cecília en el Trastevere. Els pal·lis un cop confeccionats són posats a l’arqueta visible dins de la Confessió de Pere. Són beneïts en la solemnitat dels Apòstols. Per la voluntat expressa del Papa Francesc la recepció del pal·li es fa a cada Església metropolitana, en presència dels bisbes de la província eclesiàstica i de tot el poble. Que la recepció del pal·li a l’arxidiòcesi en la persona del nostre arquebisbe fomenti la comunió i la tradició local pròpia expressada en el Concili Provincial de la Tarraconense de la qual en celebrarem l’ efemèrides i la validesa de la seva teologia com instrument i fonament de la unitat pastoral de les diòcesis catalanes.  

Aquest diumenge es bo que en la pregària dels fidels tinguem present al nostre arquebisbe i a l’arxidiòcesi.

Mn. Rafael Serra.